Cal Rufino (Les Monges)

Balsareny

Aquesta casa està situada al carrer del Castell, un carrer fora muralles sorgit a finals del segle XVII que també era conegut com el raval de Berga. Hi passava el camí ral que anava de Manresa a Berga. Per tant, era una ubicació lògica per a un hospital, ja que inicialment aquestes institucions solien acollir transeünts i passavolants. Des del segle XVII Balsareny disposava de cirurgià, un ofici que a l’època compatibilitzava funcions de barber i intervencions quirúrgiques simples. Segons la inscripció del portal, la casa ja existia el 1806. La tipologia de l’edifici sembla correspondre a aquest moment, tot i que no es pot descartar que tingui un origen anterior. Des de l’any 1823 a Balsareny està documentat un hospital, que es trobava en aquesta casa del carrer de Baix, aleshores propietat del Comú. El 1859 l’Hospital es va traslladar al carrer de l’Església (actual carrer del Trull) ja que aquest any es van instal·lar a l’edifici, encara de propietat municipal, les monges Dominiques de l’Anunciata, quan només feia tres anys que aquesta congregació dedicada a l’ensenyament de nenes i impulsada pel pare Francesc Coll s’havia fundat. Durant un temps, doncs, l’edifici del carrer de Baix va acollir una costura o escola per a nenes.

El 1905 les monges es van traslladar a una casa pròpia que s’havien construït a la plaça Ricard Viñas, també coneguda com a Plaça de les Monges. Aquest mateix any, atès que la casa de l’hospital al carrer del Trull es trobava en estat precari, l’Ajuntament decidí tornar a habilitar la casa del carrer de Baix com a hospital, per la qual cosa hi va fer obres d’arranjament que van costar 100 duros. La gestió es va encarregar a les monges Serves de la Passió, també conegudes com a Germanes Vetlladores, que van arribar a Balsareny el maig de 1905, acompanyades per la mateixa fundadora de l’orde, Teresa Gallifa. L’Ajuntament aportava una quota de 50 duros cada any per ajudar al manteniment de la institució, que també es finançava amb el que les monges cobraven per les vetlles a domicili que feien als malalts. L’Hospital tenia la funció bàsica d’atendre malalts, pobres i transeünts (Carreté, 2010: 242).

Un acord del ple de l’Ajuntament de 1905 va instar a col·locar un Sagrat Cor a la façana de l’Hospital, cosa que va suscitar l’oposició de la minoria republicana. El 1923 les germanes Vetlladores es van traslladar al costat de la Casa de la Vila, que en aquests anys es va instal·lar o s’havia d’instal·lar al que havia estat el mas de cal Sala. El 1929 l’Hospital comptava amb quatre metges.

Més tard, la casa va passar a ser un habitatge particular, que s’anomenà ca la Rufina pel nom de la seva mestressa. Des de 1936, segons informa una placa que hi ha a la façana, la casa es coneix com a cal Vilagrasa.