Cal Piu de Dalt
Torrelles de Foix

    Alt Penedès
    A 100 m a ponent de cal Piu
    Emplaçament
    Extrem de llevant del municipi
    349

    Coordenades:

    41.41343
    1.62889
    385410
    4585560
    Número de fitxa
    08288 - 42
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Ibèric
    Romà
    Segle
    IIaC-IIdC
    Estat de conservació
    Bo
    L'àrea no es veu massa afectada pels treballs agrícoles
    Protecció
    Legal
    Inventari del patrimoni arqueològic de Torrelles de Foix
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si. CCAA-7476
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08288A00600027
    Autoria de la fitxa
    Ainhoa Pancorbo Picó

    Vinyes situades a l'oest de la masia de Can Piu que ocupen la part baixa d'un petit promontori on, l'any 1962 es van localitzar fragments de tègules, d'àmfora romana, ceràmica sigil·lada, ibèrica i campaniana. D'altra banda, el propietari del terreny conservava una peça de ceràmica en forma d'ungüentari petit procedent del mateix sector que es troba avui al Museu de Vilafranca. A partir d'aquestes troballes, el jaciment ha estat definit com a lloc d'habitació sense estructures.
    L'any 1990, en el decurs de la realització de la carta arqueològica, es va documentar una forta dispersió de materials ceràmics amb una considerable concentració en un sector reduït que toca el marge que separa aquest camp amb la vinya de la feixa superior que arriba fins a tocar la casa. El conjunt de materials recuperats marca una cronologia d'època ibèrica a partir del segle III aC fins un moment del segle I o inici del segle II dC, moment plenament romà.
    La inexistència de restes estructurals que defineixin el tipus de jaciment van fer plantejar als arqueòlegs que van dur a terme la carta arqueològica dues opcions: si es té en compte la hipòtesi donada per Pere Giró sobre l'existència de sepultures romanes, recolzada per la presència de diverses tègules i de les ceràmiques romanes i de l'ungüentari, quedarien fora de context les restes de dolia i la gran quantitat de ceràmica ibèrica, potser indicant una fase d'ocupació anterior als enterraments amb "tegula". D'altra banda, podria tractar-se d'un assentament agrícola del qual es desconeix la dinàmica cronocultural, i deixar de banda l'existència d'enterraments romans per manca de proves més definitives. Cal pensar que no s'ha localitzat cap resta òssia humana que confirmi l'existència de sepultures. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990)

    L'accés es fa per la carretera de Rovira Roja, que parteix del km 7,2 de la carretera BP-2121 i enllaça amb la població de Guardiola de Font-Rubí. Uns 800 metres abans d'arribar a aquesta població hi ha un trencall a mà esquerra, cap a l'oest, en direcció a la masia de Ca l'Esteva. Des d'aquí, cal continuar en el mateix sentit fins a la casa de Can Piu. El punt central de les troballes està a uns 80 metres a l'oest de la masia, en el marge dret del camí que continua cap al mas Guineu, en unes feixes de vinyes amb oliveres al marge.

    La primera referència sobre el jaciment la va donar, l'any 1962, Pere Giró Romeu, de Vilafranca del Penedès, llavors "delegado local de la Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas en Vilafranca del Penedès" i director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, en els seus apunts de camp.

    ESTRADA, J. 1969. Vías y poblamiento romanos, en el territorio del area metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B65: 67.
    RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. 1990. "Carta Arqueològica de l'Alt Penedès". Vilafranca del Penedès.
    Invarque.cultura.gencat.cat