Cal Piu de Dalt

Torrelles de Foix

Vinyes situades a l'oest de la masia de Can Piu que ocupen la part baixa d'un petit promontori on, l'any 1962 es van localitzar fragments de tègules, d'àmfora romana, ceràmica sigil·lada, ibèrica i campaniana. D'altra banda, el propietari del terreny conservava una peça de ceràmica en forma d'ungüentari petit procedent del mateix sector que es troba avui al Museu de Vilafranca. A partir d'aquestes troballes, el jaciment ha estat definit com a lloc d'habitació sense estructures.
L'any 1990, en el decurs de la realització de la carta arqueològica, es va documentar una forta dispersió de materials ceràmics amb una considerable concentració en un sector reduït que toca el marge que separa aquest camp amb la vinya de la feixa superior que arriba fins a tocar la casa. El conjunt de materials recuperats marca una cronologia d'època ibèrica a partir del segle III aC fins un moment del segle I o inici del segle II dC, moment plenament romà.
La inexistència de restes estructurals que defineixin el tipus de jaciment van fer plantejar als arqueòlegs que van dur a terme la carta arqueològica dues opcions: si es té en compte la hipòtesi donada per Pere Giró sobre l'existència de sepultures romanes, recolzada per la presència de diverses tègules i de les ceràmiques romanes i de l'ungüentari, quedarien fora de context les restes de dolia i la gran quantitat de ceràmica ibèrica, potser indicant una fase d'ocupació anterior als enterraments amb "tegula". D'altra banda, podria tractar-se d'un assentament agrícola del qual es desconeix la dinàmica cronocultural, i deixar de banda l'existència d'enterraments romans per manca de proves més definitives. Cal pensar que no s'ha localitzat cap resta òssia humana que confirmi l'existència de sepultures. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990)