Cal Nanjo

Santa Maria d'Oló

El nucli inicial del poble d'Oló es troba al turó conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera en època medieval i els segles XVI i XVII es reconstruí i va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. A cal Nanjo es conserva documentació que informa d'una compra que es va fer de dues cases (cal Tinet i cal Nanjo) al segle XV. En efecte, el 1452 la família Altimires (del mas Altimires) va comprar les dues cases al senyor del castell, que en aquesta època era l'abat de l'Estany. S'especifica que eren cases velles de la sagrera d'Oló. Poc després, el 1455, la família Vilanova va comprar cal Nanjo als Altimires. Els Vilanova s'han mantingut des d'aleshores en aquesta casa.
Pels volts de 1900 es van fer reformes importants a cal Nanjo, quan s'urbanitzà la Plaça de Baix, denominada oficialment Plaça de la Independència. Una altra reforma es va fer durant la Guerra Civil, quan s'enderrocà la casa que hi havia adossada a llevant, cal Rectoret, per obrir el pas que donava al cementi vell. A començaments de segle XX l'hereva de la família Vilanova era una pubilla. Fruit del seu casament entrà un pubill, de cognom Canamasas. El fill i hereu fou Agustí Canamasas Vilanova. La propietat continua en mans de la família Canamasas.