Cal Miqueló
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petita masia emplaçada a les rodalies del raval de Rovirola. Consta d'un cos residencial de planta més o menys rectangular (de planta baixa més un pis i golfes) amb coberts adossats a ponent i un cobert aïllat a migdia.. El conjunt ha estat força modificat en les obres modernes i ha perdut en bona mesura la fisonomia tradicional. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat arrebossada amb ciment i algunes obertures han estat modificades. Així mateix, la part de llevant de la casa s'ha sobrealçat. També en la part dels coberts s'hi han fet obres modernes: s'ha adequat una nova entrada i una terrassa. Només alguns coberts han conservat els murs tradicionals de maçoneria: els de ponent parcialment, i el de migdia més íntegrament.
Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 33 (Pla Especial Urbanístic 2011)
Informació facilitada per Miquel Corrius Berengueras
Història
No coneixem notícies antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XVIII. A finals del segle XIX els propietaris eren la família Berengueras. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Micaló consta com a habitada, i formava part del raval de la Rovirola. Per aquesta època l'hereva era Josepa Berengueras Saladich, que es casà amb un pubill provinent d'Avinyó, Pere Corrius Companyó. El seu fill i hereu fou Isidre Corrius Berengueras, i el fill i hereu d'aquest Miquel Corrius Berengueras.
Bibliografia
FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 91.
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 33.
