Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres, format per planta baixa, primera i sota-coberta; la teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel al carrer. La façana principal obra al carrer de Sant Llogari, compta amb diverses obertures a nivell de la planta baixa; a la zona central la portalada principal d'accés, emmarcada en llinda plana monolítica sobre brancals de carreus tot ben tallat i polit i els angles tallats al biaix, la superfície de la llinda està erosionada i parcialment laminada fet que no permet una bona lectura de les dades gravades, s'identifica el que sembla "PVI(G....) MARTÍ"; a un costat, una porta de més amplada i a l'altre costat dues finestretes, una de les quals és com a resultat del cegat parcial d'una porta. A planta primera destaca al centre una obertura que obra a un balcó amb voladís de pedra i barana de ferro, situat sobre la vertical de la porta principal, i flanquejat per una finestra a cada costat, totes tres obertures són de llindes de pedra ben tallada i polida. Al darrer nivell, trobem unes obertures de llinda en arc de mig punt, concretament dues a cada extrem de la façana, avui tancades amb fusteria però segurament corresponents a una antiga galeria oberta; a la part central, una petita finestra i una obertura de balcó amb ampit de ferro sense voladís.
La superfície de la façana té revestiment simple i acabat pintat, alguns petits despreniments permeten veure el material de pedra que conforma els murs de la façana. A la façana posterior, hi ha accés directe a nivell de planta primera; algunes cases d'aquest carrer comptaven amb celler i tines, probablement amb accés des de la façana posterior.
La denominació de la casa prové l'evolució del sobrenom amb que era conegut Josep Puigmartí i Soler, Dó (1783); dues generacions posteriors Josep Carrió i Puigmartí, era anomenat el Jep de Cal Dó.
Història
Edifici bastit a inicis del segle XVIII, coincidint amb l'època de desenvolupament urbanístic del Carrer de Sant Llogari, que tingué continuïtat fins durant tot aquest segle XVIII i fins al segle XIX. Esdevenint part de la segona gran fase de creixement urbanístic del poble de Monistrol de Calders. La tipologia arquitectònica de l'edifici es reprodueix amb força similituds en altres immobles del mateix carrer.
Segons les dades recollides per Gustau Erill, la casa fou construïda després del 1758 per part de la família Puigmartí, que en mantingué la propietat fins mitjans del segle XIX, quan per núpcies l'hereva Puigmartí s'uní a la família Carrió, família que posteriorment en mantindria la propietat. La casa consta referenciada documentalment al 1868.
Bibliografia
-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.
-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.
-GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.
http://www.xerolit.cat/fitxesmonistrol/Cal%20Jep%20D%C3%B3.html