La casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda. Segueix l'estructura clàssica, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a llevant. En l'estructura es veu clarament l'evolució de la casa que està dividida en tres crugies paral·leles a la façana. A la planta baixa les crugies estan cobertes amb volta de canó de pedra comunicades entre elles amb una porta al centre i essent de diferents amplades: la de més a llevant, corresponent a l'edifici més antic, és la més ample; la del centre és una mica més estreta, i la tercera és la més estreta de les tres. A la banda de migdia hi ha adossades dues tines que es corresponen amb la volta central i amb la de ponent on s'obren les boixes. Tan sols es conserva la part baixa de les tines, que són circulars i que estan tapades per sobre amb un terrat exterior, de manera que l'estructura que les albergava ha desaparegut. A la banda de migdia de la part més antiga de la casa també hi havia una tina circular que actualment s'utilitza com a dipòsit d'aigua i que queda a sota del paviment exterior del carrer. La part més antiga de la casa és de pedra diferent de la més moderna, amb porta allindada i la llinda del balcó del pis gravada amb la inscripció ANY 1822 i el crismó al mig. Destaca un rellotge de fusta encastat a la paret de la sala al pis de la part més antiga de la casa. A la banda de ponent es va afegir més tard una quarta crugia coberta amb volta de canó seguit que queda mig enfonsada respecte al nivell del terra.
