Cal Gat
Fígols
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El conjunt es troba situat a la part més alta de Fumanya, just sota els Cingles del Boixeder i per damunt de Cal Ferrús. Els edificis es disposen de manera lineal i perpendicular a la pendent del terreny, fet que provoca que les plantes baixes quedin parcialment soterrades.
El conjunt està format per tres edificis. L’edifici principal, actualment en ruïnes, presenta planta rectangular (14 × 5 m) i està format per dos cossos diferenciats: un de dues plantes amb golfes, i un altre també de dues plantes que, segons sembla, podria haver allotjat les antigues escoles de Fumanya. Aquest darrer encara conserva l’escala d’accés. Un edifici aïllat, també en estat ruïnós i de difícil lectura estructural, es troba en una posició més elevada respecte a l’edifici principal. Podria haver tingut dues plantes. Una pallissa de planta baixa i pis, totalment reformada, que es manté en bon estat de conservació. L'accés a la finca es fa a través de la carretera que condueix a Fumanya i es pren el trencall com a pista forestal que es troba en mal estat de conservació.
Història
L’origen de la masia es remunta probablement als segles XVIII o XIX. Com altres masies de la zona, Cal Gat va sorgir com una resposta directa a la necessitat d’habitar i treballar el territori, en un context d’economia autosuficient i d’aprofitament intensiu dels recursos naturals. Durant el segle XIX i fins ben entrat el segle XX, Cal Gat fou una masia activa, dedicada al conreu de secà, horta, cereals, patates i a la ramaderia de subsistència. És probable que la masia mantingués vincles de suport mutu amb altres cases properes, així com connexions puntuals amb els nuclis miners del municipi. L'amillarament de l'any 1862 apareix la casa en nom de Cal Jaumet i Gat, juntament amb Cal Corneli. El patrimoni es descriu com a onze peces de caràcter rústic i ramader.
Bibliografia
Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols
Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.
CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.
Col·lectiu (1983). La masia: casa i economia rural a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.
GIRALT, Sebastià (2004). La masia. Una història sobre la casa i la família. Barcelona: Edicions 62.
NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.
NAVARRO, Maria (2003). La masia catalana: arquitectura i vida rural. Barcelona: Lunwerg Editores.
PLADEVALL, Antoni (2000). Les masies catalanes. Arrels d’un país. Barcelona: Edicions Destino.
SERRA i VILARÓ, Josep (1932). La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
VILANOVA, Francesc (2007). Masies: entre la història i el mite. Vic: Eumo Editorial.
