La Vall de Vilaramó és un gran casal gòtic, aixecat bàsicament al segle XIV per un gran senyor, tal vegada l'arquebisbe de Tarragona Arnau Cescomes, que era fill de Puig-reig. Entre els segles XVI i XVII es consolidà com un de les principals masos del terme de Gaià. Els propietaris han estat com a mínim des del segle XIII la família que va adoptar el cognom primer Vall i després Vall de Vilaramó, els quals han tingut una gran influència en la història del municipi de Gaià. Als primers decennis del segle XX el llavors hereu Enric Vall de Vilaramó Galí va impulsar diverses i importants obres a la casa. El 1900 es construí la galeria sud del cos principal i el 1926 es va fer la torre central sobre el pati, que s'havia cobert a finals del XIX. També va dotar el mas de noves infraestructures i serveis. Pels volts de 1909 va construir el molí d'oli. El 1926 es construí un gran corral, el 1927 el cobert dels carros i la pallissa, i el 1828 la casa anomenada cal Forner perquè tenia un forn de pa, a més de botiga i hostal. En totes aquestes obres hi van treballar uns paletes de Solsona.
Pel que fa a cal Forner, ja hem dit que es va construir amb el propòsit de dedicar l'edifici a forn, botiga i hostal. Al principi s'encarregà d'aquest servei un tal Pere "Ententes". Durant els anys de la Guerra Civil hi va entrar Lluís Solans, casat amb Antònia. Procedien de la colònia Manent. Durant els anys de postguerra venien molta gent de les colònies industrials a proveir-se de pa i altres queviures. També venien gent de força més lluny, fins i tot de Vic, perquè el forn tenia fama de fer bon pa. Un factor important és que l'aigua utilitzada era de la mateixa font de la Vall de Vilaramó. Entorn de 1947 es van fer càrrec d'aquest servei Jaume Borràs i la seva esposa Matilde, els quals van saber treure un bon rendiment del negoci i posteriorment van muntar una botiga a Sallent. Entorn de 1952 van fer-se càrrec de cal Forner l'Antonio Muntalà i la seva esposa Pepeta, fins a principis de la dècada de 1960. Des d'aleshores l'edifici va quedar en desús.
