L'actual Cal Folch, havia estat propietat dels germans Santiago i Francesc Margarit i Simó bona part del segle XX. No obstant això, el mas, històricament ha estat conegut com a mas Barceló, cal Torrents de la Plaça, cal Petit de la Plaça, cal Canyivell. L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XV. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. En aquest context, l'any 1448 es coneix la referència de Francesc Barceló, sastre, del lloc de Gelida al segle XV. El mas passa per diverses successions familiars i compravendes, tal com documenta Rivera, així el 1736 ho capbreva Pau Petit, el 1826 ho capbreva Agustina Petit, muller de Joan Riber, mestre de cases, i el 1916 Jaume Ribé i Rosa Sabé venen part de la propietat a Josep Castellví i Lluís Martí la partida de Cantillepa. Fins a la compra de la propietat actual a finals del segle XX.
Al peu del castell i l’església es va establir una petita concentració de cases, coneguda com els Tarongers, que a principis del segle XX, eren poc més de cinc masies. L’edifici principal de l’àrea, ara desaparegut, era la rectoria vella, la qual disposava d’una torre barroca i englobava la capella de Sant Antoni, per si era de menester en cas de mal temps i no es podia pujar a Sant Pere del Castell. El rector hi va residir, fins a la construcció de l’actual rectoria al centre del poble, l’any 1881. El barri el formaven masies com ca n’Oller, cal Nogués, cal Patró, cal Reli, cal Manó, cal Vadó o cal Petit (mas Barceló / actual cal Folch).
