El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle.
Cal Faurí forma part d'aquest segon cercle. Es troba a les proximitats del castell i molt probablement ja existia al segle XIV, tot i que no en coneixem cap notícia documental concreta. Era una de les cases més grans, fruit probablement de reformes i ampliacions als segles XVII i XVIII. El 1719 s'hi va afegir el cos adossat, segons informa la inscripció d'una llinda. Els propietaris eren els Vilaseca, una família benestant i que tenia moltes terres; entre d'altres els terrenys on s'hi va construir les cases de la Cooperativa. A la dècada de 1970 Joan Vilaseca va marxar cap a Sant Jaume de Frontanyà i va vendre la casa al metge del poble, Josep M. Bargalló. Darrerament ha estat objecte de reformes i s'hi ha reconstruït la part superior.
