L'any 1748 Miquel Esplugas i Cristòfol va muntar una ferreteria en aquest edifici. La ferreteria, encara oberta al públic, és probablement l'establiment comercial més antic de Martorell. Deu generacions han regentat el negoci familiar. L'edifici rep el nom de Cal Farreret en referència al renom que rebia Miquel Esplugas i Vives per la seva professió de ferrer. Va ser alcalde de Martorell en dues ocasions: de l'any 1843 al 1844 i de l'any 1848 al 1849. L'any 1897, el fill Rossend Esplugas i Bros va aixecar la façana neoclàssica que veiem en l'actualitat.
Part de la història de Martorell ha quedat reflectida en les transformacions del negoci familiar de Cal Farreret. Del seu taller han sortit han sortit les reixes de la Torra Malla, Cal Betlla, Cal Nial, entre d'altres. En el moment d'esplandor dels negocis vitícoles , abans de l'arribada de la fil·loxera l'any 1879, i quan Martorell vivia del camp i la vinya, la ferreteria venia eines als pagesos i disposava d'una foneria especialitzada en sínies, premses i altres maquinàries utilitzades per la elaboració de productes vitícoles. Durant la revolució industrial es feien treballs de forja, i es venien frontisses, filat, filferro, claus entre d'altres. La guerra civil espanyola 1936-1939 representa el tancament del taller i la permanència de la botiga.
