Cal Farreret
Martorell

    Baix Llobregat
    C. Josep Anselm Clavé, 30

    Coordenades:

    41.47464
    1.93227
    410849
    4591999
    Número de fitxa
    08114 - 141
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Eclecticisme
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 18601
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    0921721DF1902S0001YM
    Autoria de la fitxa
    Dídac Pàmies Gual. SPAL

    Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i pis. Als baixos hi ha un local d'ús comercial, això fa que hi hagi molt d'espai amb obertures. La transició entre pisos està marcada per una sanefa amb baixos relleus geomètrics entrellaçats. Al primer pis hi ha tres obertures amb les llindes remarcades amb falsos entaulaments amb un cap antropomorf al centre, voltat de vegetació en baix relleu. Totes tres obertures són balcons independents. Remata l'edifici una cornisa suportada per mènsules.

    La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 30 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

    L'any 1748 Miquel Esplugas i Cristòfol va muntar una ferreteria en aquest edifici. La ferreteria, encara oberta al públic, és probablement l'establiment comercial més antic de Martorell. Deu generacions han regentat el negoci familiar. L'edifici rep el nom de Cal Farreret en referència al renom que rebia Miquel Esplugas i Vives per la seva professió de ferrer. Va ser alcalde de Martorell en dues ocasions: de l'any 1843 al 1844 i de l'any 1848 al 1849. L'any 1897, el fill Rossend Esplugas i Bros va aixecar la façana neoclàssica que veiem en l'actualitat.
    Part de la història de Martorell ha quedat reflectida en les transformacions del negoci familiar de Cal Farreret. Del seu taller han sortit han sortit les reixes de la Torra Malla, Cal Betlla, Cal Nial, entre d'altres. En el moment d'esplandor dels negocis vitícoles , abans de l'arribada de la fil·loxera l'any 1879, i quan Martorell vivia del camp i la vinya, la ferreteria venia eines als pagesos i disposava d'una foneria especialitzada en sínies, premses i altres maquinàries utilitzades per la elaboració de productes vitícoles. Durant la revolució industrial es feien treballs de forja, i es venien frontisses, filat, filferro, claus entre d'altres. La guerra civil espanyola 1936-1939 representa el tancament del taller i la permanència de la botiga.

    PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.