Al segle XII (concretament el 1166) hi ha documentada una sagrera de la Santa Creu. En un principi, Antoni PLADEVALL (1991: 210) va suposar que es referia a la capella de la Santa Creu de la Plana, però notícies més recents semblen indicar amb claredat que al terme municipal hi havia dues capelles amb aquesta advocació. Aquesta segona coincidiria amb la casa de cal Creu, i la sagrera que s'hi va formar seria un antecedent medieval del raval de Santa Eulàlia. Així ho fan pensar el mateix nom de la casa (cal Creu) i la troballa fortuïta que s'hi va produir fa uns anys d'uns esquelets humans al seu subsòl, que correspondrien al fossar de la capella.
Amb el temps la capella i la sagrera devien quedar abandonades. La formació definitiva del raval de Santa Eulàlia va començar als segles XVII i XVIII. Primer amb diferents cases en forma de petits masos més o menys agrupats. Entre aquestes segurament hi havia cal Saladic (té una llinda amb l'any 1678), cal Castany (té una llinda amb l'any 1694), cal Creu, cal Serrabassa Vell o cal Bernat.
Per la seva tipologia, la construcció actual de cal Creu podria datar-se en aquesta primera fase del raval, al voltant dels segles XVII-XVIII. Possiblement devia aprofitar restes constructives de l'antiga capella. En un llistat de cases rurals de 1930 consta que cal Creu estava habitada. Tots els membres de la família dels seus propietaris van morir del tifus excepte una nena, que fou adoptada. Més endavant, la seva família vengué la casa a un nou propietari. Aquest en feia servir bàsicament el celler, i entorn de 1980 hi va fer la troballa de dos esquelets humans, els quals foren dipositats en una fossa comuna del cementiri. Posteriorment la casa s'ha venut als actuals propietaris.
