El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies.
A partir de 1914 una nova embranzida industrial, que s'allargà fins al 1925 provoca un segon creixement del poble, no tans sols allargassant els dos carrers inicials, sinó urbanitzant l'anomenada carretera de Casserres que es comença a construir, per inicitiva de la Mancomunitat de Catalunya, en aquets període. Es aquí on la família Besa construeix una de les cases més elegants i ben proporcionades del poble, a tocar de la via del tren i dels principals equipaments que aleshores es dibuixen en aquest sector del poble, l'escola pùblica i el cinema; també molt aprop del centre neuràlgic, la Plaça de la Creu; inicialment els Besa eren majoristes e ferro i aviat posaren botiga amb els primers aparells deràdio que es van veure al poble.
