Cal Barbut
Fígols
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El conjunt edificat, actualment destinat a ús de turisme rural, està format per tres volums principals disposats de manera articulada. L’edifici principal, de planta quadrada, consta de planta baixa i golfes, i està cobert amb una teulada a dues aigües. A poca distància, s’hi troba un petit annex, també de planta quadrada, amb planta baixa i coberta a tres aigües, físicament separat del volum principal però connectat per la part posterior a un tercer cos, de planta baixa i un pis, amb coberta a quatre aigües. Aquest darrer volum està alhora unit al cos principal, de manera que tanquen formalment el conjunt i configuren un espai interior cohesionat. A banda, s’hi conserven les restes d’una edificació de planta rectangular, de la qual es mantenen diversos paraments formant angle, amb una alçada conservada superior als 2 metres, fet que permet intuir la volumetria original de l’estructura. El conjunt s’emplaça en un terreny amb pendent en direcció nord-sud, la qual cosa fa que la planta baixa quedi parcialment semisoterrada pel costat més elevat, condicionant-ne tant l’accessibilitat com la relació amb el paisatge immediat. El seu accés és a partir de la carretera BV-4025 i un trencall de camí sense asfaltar.
Història
La masia de Cal Barbut és una de les moltes explotacions rurals que, al llarg dels segles, han estructurat el paisatge i la vida quotidiana del municipi de Fígols. Situada en un entorn de bosc i feixes conreables, Cal Barbut forma part del model de poblament dispers característic de les zones de mitja i alta muntanya del Berguedà. Els orígens de la masia es poden situar entre finals del segle XVIII i inicis del XIX, en un moment d’expansió agrària en què moltes famílies establiren noves cases en zones fins aleshores poc aprofitades. Durant el segle XIX, la masia es consolidà com a nucli domèstic estable, amb una arquitectura senzilla i funcional: edifici de planta rectangular, murs de pedra seca amb morter de calç, coberta a dues aigües amb teula àrab, i distribució interior adaptada a la doble funció d’habitatge i espai de producció. Amb l’arribada del segle XX, Cal Barbut va seguir actiu, tot i que amb dificultats creixents. L’evolució del sector agrari, la migració cap a les ciutats i la pèrdua del relleu generacional van afectar directament les masies de muntanya. A partir de la dècada dels cinquanta, l’activitat es va reduir progressivament i, en dècades posteriors, la casa quedà parcialment o totalment deshabitada. Actualment és un habitatge rural relacionat amb el turisme local, ofereix allotjament. El 1862 apareix documentada la casa amb dues peces de caràcter rústic i ramader. El 1914 és anomenada com a Cal Barbut i el 1967 Cal Barbet. Hi ha una ortofoto de l'any 1956.
Bibliografia
Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols
Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.
CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.
Col·lectiu (1983). La masia: casa i economia rural a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.
GIRALT, Sebastià (2004). La masia. Una història sobre la casa i la família. Barcelona: Edicions 62.
NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.
NAVARRO, Maria (2003). La masia catalana: arquitectura i vida rural. Barcelona: Lunwerg Editores.
PLADEVALL, Antoni (2000). Les masies catalanes. Arrels d’un país. Barcelona: Edicions Destino.
SERRA i VILARÓ, Josep (1932). La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
VILANOVA, Francesc (2007). Masies: entre la història i el mite. Vic: Eumo Editorial.
