Cable aeri de la mina Alfons al nivell Esteve
Cercs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un cable aeri o funicular que permetia el transport de carbó des de la mina Alfonso fins al nivell de la mina Esteve, des del qual a través d'un ferrocarril era transportat fins el cap del pla Natàlia. Es conserven diverses restes d'aquest cable, dues grans estructures de suport del cable es troben al vessant nord del torrent de la Frau i dins el terme de Guardiola de Berguedà, són estructures formades per grans murs bastits en pedra (en un dels casos, part dels angles superiors són en maó massís), són murs d'alçada considerable; en un dels casos encara es conserva part del cable i dels elements de suport d'aquest. Dins el terme de Cercs al nivell de la mina Esteve, en el punt d'arribada del carbó que es transportava en el cable aeri, es conserva una estructura de dipòsits on s'acumulava el material per ser carregat amb vagonetes fins al pla inclinat a través del qual es transportava fins el nivell Consolació. Es tracta d'una construcció que era emprada com a punt de recepció del carbó que era baixat pel cable aeri, en aquesta estructura hi havia un seguit de dipòsits o tolves permetien l'emmagatzematge del material fins al moment del seu transport, encara són visibles algunes de les sortides del carbó de les tolves.
Sembla que aquest funicular a més del transportar el carbó de la mina Alfons, també era emprat per baixar carbó de la mina Milagros, situada dins el terme de Guardiola de Berguèda, i carbó d'altres mines.
Història
La mina Alfons va estar en funcionament entre els anys 1893 i 1917, el carbó que se n'extreia era transportat per aquest cable aeri o telefèric fins el nivell de la mina Esteve, posteriorment a través de vagonetes es feia arribar fins al pla inclinat per poder arribar a l'estació de Fígols. Sembla que el funicular va funcionar els mateixos anys que la mina Alfons i potser uns pocs més, fins com a molt l'any 1919, quan es va deixar d'explotar la mina Esteve.
Bibliografia
BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions.
COROMINAS, J. (2015): "120è aniversari del pla inclinat "Natalia" de Fígols-Les Mines", a L'Erol, núm. 123. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà.
HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà.
MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears.
NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà.
SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona: Terminus.
SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga.
S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
