Ca l'Oliveres
Lliçà d'Amunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014. Fitxa A-10.
Descripció
Masia pairal, de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb façana simètrica, d'estil eclèctic. Va ser construïda prop del camí que unia els pobles de Lliçà d'Amunt amb Santa Eulàlia de Ronçana.
A la façana principal, a la planta baixa hi ha el portal d'entrada, amb arc carpanell, amb la inscripció de l'any 1872 en la dovella central, i la porta de dues fulles de fusta i clavetejada. A cada costat hi ha un finestral vertical. També hi ha un sòcol.
Tant al primer com al segon pis, hi ha tres balcons amb barana de ferro forjat. Totes les obertures tenen una faixa engaltada i estan situades en el mateix eix vertical.
El parament és de còdols i maons i les cantoneres són de pedra i maons.
El ràfec és motllura i conté una tortugada per a la recollida d'aigües i l'evacuació en quatre punts, als extrems i entre els balcons. La teulada és a quatre vessants. De la coberta sobresurt el cos del colomar, que conté la inscripció en una rajola situada entre les llates amb la inscripció: "AÑO 1875 FRANCISCA RIERA Y SALA".
Davant de la façana principal hi ha un pou i una pedra de molí.
Des de l'any 2010 acull la biblioteca municipal.
Història
Des del segle XIII, la família Oliveres està documentada a Lliçà d'Amunt, situats prop de la sagrera i de la masia de Can Puig. La masia i les terres dels Oliveres eren del monestir de Sant Miquel de Fai. També eren emfiteutes dels Puig, amb el pagament de set quarteres de forment el dia 1 d'agost. Per exemple, Pere Batlles i Rafaela, muller seva, van establir el 1428 un camp a Joan Oliveres prop del mas Oliveres.
El patrimoni dels Oliveres va incrementar-se gràcies a la política matrimonial de casar a l'hereu amb famílies benestants del Vallès. Prova d'això és el matrimoni entre Julià Sala i Francesca Palau, de Vilanova de la Roca, el 1810. Ella va aportar un dot de 800 lliures, dues calaixeres i vestits. El fill de Julià i Francesca, Vicenç Sala, va emmaridar amb Francesca Riera, de Sant Celoni, el 1848. El dot era de 2.000 lliures, dues calaixeres i vestits.
L'any 1872, Joan Sala Riera va fer construir l'edifici de Ca l'Oliveres, que passà a Joaquim Sala Sanromà, un dels quatre fills.
A la dècada de 1960 es va reformar a l'interior per a dividir el mas en habitatges.
El voltant de Ca l'Oliveres s'ha urbanitzat, i la masia ha quedat integrada dins de la trama urbana. Actualment, és de propietat municipal i acull la biblioteca.
La darrera reforma va eliminar l'arrebossat i, també, ha modificat les obertures de les façanes laterals, se n'han obert de noves i s'han tapiat les antigues.
El 10 de setembre de 2010 es va inaugurar la reforma de Ca l'Oliveres per destinar l'edifici com a biblioteca municipal. Va comptar amb la presència d'Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, i Ignasi Simón, alcalde de Lliçà d'Amunt.
Bibliografia
Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT (2022). “150 anys de Ca l’Oliveres” a GRUP L’ABANS. Retalls. Pinzellades de Lliçà d’Amunt. Volum III, any 2022. Grup L’Abans i Ajuntament de Lliçà d’Amunt, p.69-82.
BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975. Editorial Efadós SL, p.69-75.
CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2006). “Ca l’Oliveres, moli d’en Comes, Can Francí” a DANTÍ, Jaume. Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.
GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.155.
