Ca l'Eulàlia
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edificació de planta rectangular entre mitgeres i orientada a migdia coberta per teulada de vessant simple vers la façana principal. Les obertures que es disposen, queden alineades en un únic eix vertical. A la planta baixa, la porta d'accés queda flanquejada per una finestra a cada banda, mentre que per sobre d'aquestes es disposen les finestres que s'obren a cada una de les dues plantes superiors.
Aquestes obertures són fetes amb pedra tallada a brancals i llinda, que és, en tots els casos, monolítica.
El parament de les façanes és de maçoneria desbastada, lligat amb morter de calç.
Edifici reformat en època contemporània.
Història
La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial.
L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic.
Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila.
La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.