Ca l'Et-Xic
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edificació de planta rectangular, entre mitgeres i coberta de vessant simple, que obre façana al carrer. La seva distribució interior es defineix a partir de tres nivells que presenten obertures a la façana i que articulen la composició. A la planta baixa s'obre la porta d'accés, emmarcada per una gran llinda de pedra local tallada que queda flanquejada per dues finestres. Una de més gran que s'obre vers el costat dret i una de més petita a l'esquerra.
A la planta primera s'obre una finestra balconera amb barana de ferro i una finestra, desplaçades a cada costat de l'eix de la porta, que també estan emmarcades per muntans i llinda de pedra tallada local, destacant l'ampit motllurat de la finestra.
A la planta sota coberta, vers la cantonada meridional, es localitza una doble finestra rectangular, tipus carregador, amb baranes de ferro.
L'aparell del parament exterior és fet de maçoneria de pedra desbastada tot i que es disposen alguns trams fets amb aparell de pedra tallada regular, localitzats a la cantonada i al voltat de la porta d'accés.
Edificació remodelada en època contemporània.
Història
Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos.
La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.
Bibliografia
RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988)."Gent i llocs de l' Estany". Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.