Ca l'Esquerrer
L'Hospitalet de Llobregat

    Barcelonès
    Carretera del Mig, s/n
    Emplaçament
    Barri de Bellvitge
    6

    Coordenades:

    41.34859
    2.09427
    424229
    4577851
    Número de fitxa
    08101 - 59
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI-XX
    Any
    1572
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL (Fitxa núm. 59, PEPPA, 2001)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (IPA 20614)
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    4479701DF2748A0001EK
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Es tracta d'una masia que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a tres vessants. Un carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, no arriba al final deixant l'aigua ves posterior en forma triangular.
    La porta principal té un arc de mig punt rebaixat adovellat, i una finestra a banda i banda. Al primer pis hi ha tres balcons amb molt poc voladís i les obertures tenen una llinda d'un sol bloc de pedra. A les golfes hi ha una finestra d'arc rebaixat, feta amb maó, al centre i una finestra quadrangular a banda i banda. Sobre el balcó central hi ha un escut i la data "1572". Sobre la porta es llegeix la data de reforma de l'edifici: 1796.
    En una façana lateral hi ha una finestra de pedra amb dos arquets conopials molt treballats i quatre caps humans. El nivell del terra de la masia se situa per sota del de l'exterior perquè les successives inundacions del riu l'han fet pujar.

    Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que formaven part d el Consell local durant la dècada de 1570-79.
    Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà.
    Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII.

    AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
    AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós.
    CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
    DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].