Casa coneguda com a Cal Sauquer o Ca l'Espelta indistintament. Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i un primer pis, amb coberta a dues aigües a la façana que dóna al Carrer Major amb un ràfec amb diferents nivells de teules. Tota la construcció és de pedra, amb portal i finestra amb arc pla. Els accessos es realitzen per portes a la planta baixa amb brancals de pedra i arc rebaixat; la porta de la façana principal té la inscripció: "JOAN SAUQUER" dins un element geomètric que recorda una petxina on hi ha la data 1722. Aquesta llinda conserva restes de l'emblanquinat que ocupava bona part de la façana. La tècnica constructiva utilitzada en tota l'obra és la pedra i còdols de riu, mitjançant petits blocs o carreus de pedra poc desbastats units amb morter de calç, i amb carreus més grans a les cantonades, sense arribar a ser pedra cantonera. Al primer pis es documenta un finestral amb ampit, brancal i llinda que encara conserva restes de pigment blau, color amb que segurament es trobava pintada part de la casa. A l'interior fa un espai obert o pati al qual també es pot accedir des del carrer a través d'una porta reixada de ferro. Aquest tipus d'edificacions estan formades per el cos principal, un jardí o hort tancat i construccions annexes. Es comunica, des dels inicis, amb la carretera de ribes on l'obra vista deixa entreveure dos cossos annexats que no són rectes entre ells sinó que formen punt rodó, tot i que els angles són rectangulars. Amb un accés lateral fet per unes escales i un accés a peu de carrer, de factura senzilla. En angle de la façana conserva una farola decorativa.
