Ca l'Espelta
Figaró-Montmany

    Vallès Oriental
    Nucli del Figaró
    Emplaçament
    Casa situada a l'inici del carrer Major, al n. 9 al centre mateix del Figaró.

    Coordenades:

    41.71945
    2.27377
    439592
    4618883
    Número de fitxa
    08134-85
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPEC:368 i IPAC:29133
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 49207DG3199N
    Autor de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Casa coneguda com a Cal Sauquer o Ca l'Espelta indistintament. Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i un primer pis, amb coberta a dues aigües a la façana que dóna al Carrer Major amb un ràfec amb diferents nivells de teules. Tota la construcció és de pedra, amb portal i finestra amb arc pla. Els accessos es realitzen per portes a la planta baixa amb brancals de pedra i arc rebaixat; la porta de la façana principal té la inscripció: "JOAN SAUQUER" dins un element geomètric que recorda una petxina on hi ha la data 1722. Aquesta llinda conserva restes de l'emblanquinat que ocupava bona part de la façana. La tècnica constructiva utilitzada en tota l'obra és la pedra i còdols de riu, mitjançant petits blocs o carreus de pedra poc desbastats units amb morter de calç, i amb carreus més grans a les cantonades, sense arribar a ser pedra cantonera. Al primer pis es documenta un finestral amb ampit, brancal i llinda que encara conserva restes de pigment blau, color amb que segurament es trobava pintada part de la casa. A l'interior fa un espai obert o pati al qual també es pot accedir des del carrer a través d'una porta reixada de ferro. Aquest tipus d'edificacions estan formades per el cos principal, un jardí o hort tancat i construccions annexes. Es comunica, des dels inicis, amb la carretera de ribes on l'obra vista deixa entreveure dos cossos annexats que no són rectes entre ells sinó que formen punt rodó, tot i que els angles són rectangulars. Amb un accés lateral fet per unes escales i un accés a peu de carrer, de factura senzilla. En angle de la façana conserva una farola decorativa.

    Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular de la primera meitat del segle XVIII. Presenta un escut al dintell del portal on es pot llegir: FETA PER JOSEPH SAVOVER 1722, que s'obre a la façana del Carrer Major. Originalment, es tractava de la casa de Joan Sauquer però al passar a la família Espelta, es va canviar el nom. Els propietaris actuals fan els possibles per mantenir l'estructura original de la casa i aquest fet permet conservar-la com una de les construccions originàries de la part baixa del Figaró. Cal esmentar que el nucli urbà va sorgir al voltant de l'antiga església de Sant Rafael i Santa Anna i el carrer de Vic. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga. Potser no és original la finestra i la resta és posterior. Tot i que la visió tradicional atribuïa el desenvolupament del nucli al fons de vall al final de la inseguretat que haurien caracteritzat els temps medievals, avui és clar que el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d'aquests territoris el factor que explica l'aparició d'un nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants (hostal, ferreria, etc.).

    AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.