Edifici d'estil popular de planta aproximadament rectangular, coberta de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a migdia. L'edifici s'articula en dues plantes, planta baixa i planta pis. La disposició de les obertures a la part central de l'edifici és pràcticament simètrica, excepte a la planta baixa, on només trobem una finestra a un dels costats de la porta d'accés. Aquest accés està emmarcat per un arc de mig punt de pedra treballada. La segona planta presenta tres obertures, la central un balcó amb barana de ferro de barres simples amb muntant i llinda de pedra treballada. Les obertures que s'obren a banda i banda d'aquest balcó són també balcons però, en aquest cas, ampitadors i sense pedra treballada dibuixant el perímetre de l'obertura. A banda i banda d'aquesta composició de la part central de la façana principal hi trobem d'altres obertures repartides de forma més desordenada que pertanyen, molt possiblement, a ampliacions de l'edifici. Hi destaca, en aquest sentit, una petita galeria de només dos arcs a l'extrem de llevant de la façana. L'ampliació que conté la galeria té, a nivell de planta baixa, un accés rematat amb volta de mig punt de pedra treballada.
Atenent a les característiques constructives de l'immoble, amb arcs de mig punt però de dovelles molt estretes, pensem que la data de construcció, si més no de l'edifici avui visible, es pot situar en un moment força reculat del segle XIX.
