Ca la Vidala
L'Hospitalet de Llobregat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Ca la Vidala és un dels exemples més interessants per explicar les transformacions de les antigues masies del centre de l'Hospitalet en el seu procés d'integració dins la dinàmica de creixement urbà d'època contemporània.
A l'arc de pedra de l'antiga porta de la masia es pot llegir la següent inscripció: "Pera Mestras y Batllori. Pajes. 1769". Pagès que al fer fortuna, a mitjans del segle XVIII, construeix o rehabilita al centre de la vila el que era, sens dubte, una masia important.
L'aparença actual d'aquesta antiga masia està totalment alterada per les reformes que sofrí l'immoble a principis del segle passat. Com a hipòtesi de treball, corroborada pels plànols de l'estat de la finca al 1923 i per l'observació directa del parament de la façana, sembla que la primitiva masia seguia la característica tipologia basilical, consistent en un cos central de planta i pis, on s'obria la porta de pedra de la qual encara en queden restes, i dos cossos laterals de només planta baixa. Això definia estructuralment les tres crugies que conformen la propietat.
Aquesta estructura de masia fou modificada posteriorment amb la subdivisió del seu espai interior i l'aixecament d'un pis sobre els cossos laterals. Aquesta actuació va donar a la façana
de la finca una falsa aparença d'antic casalot urbà, amb una única línia de cornisa, que no té cap relació tipològica ni estructural amb la primitiva realitat constructiva.
A banda de les remuntes laterals i les consegüents noves obertures (algunes amb balcó), la subdivisió de l'espai residencial ha suposat la creació d'una escala interior molt forçada, a la que s'hi accedeix des d'una porta que trenca l'antiga portalada del XVIII, i que permet l'accés a les plantes superiors dels cossos independents.
Hi va viure Francesc Sabaté i Llopart, conegut com Quico Sabaté (l'Hospitalet de Llobregat, 30 de març del 1915 - Sant Celoni, 5 de gener del 1960), que fou un maqui que continuà lluitant després de la fi de la Guerra Civil espanyola. Comandà un grup de guerrillers que des de la Catalunya del Nord feia incursions a la resta de Catalunya.
Història
L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat.
A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants.
Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós.
DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].
MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
