Ca la Pepa Sastre / Ca la Pubilla Granollers

Vallès Oriental
Plaça de les Olles, 4 i 5- Carrer de Santa Apol·lònia, 08400-GRANOLLERS
Dins l'antic recinte emmurallat de la ciutat medieval.

Coordenades:

41.60843
2.28697
440588
4606548
08096-15
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Popular
Bo
Les finestres es van recol·locar en el seu lloc.
Legal
PEPHA nou, Núm. R-076
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 15315DG4006E
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Conjunt de dues cases entre mitgeres que fan cantonada. Consten de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. Façana plana de paredat amb carreus a la cantonada. En la façana de la plaça, finestres d'arc pla amb guardapols i coberta acabada amb cornisa. En la façana lateral, finestra geminada tapiada (PATRIMONI, 1985).

Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-076

De nom Josepa i sastressa d'ofici, habitava la casa que fa cantonada a la plaça de les Olles amb el carrer de Santa Apol·lònia (GARCIA-PEY, 1990). La casa número 5 era propietat de la pubilla Francesca Margenat Aderbau (GARCIA-PEY, 1990). Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: "el Pallol" o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a).

CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu., GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.