Es tracta d'un dels edificis que formaven part de l'antiga sagrera de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, formada a redós del temple. De fet, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, menciona un seguit de cases situades a la sagrera de Dosrius, les quals comptaven amb una eixida a la banda de ponent i una peça de terra a continuació. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la "Geografia General de Catalunya". El topònim de La Bomba procedeix dels masovers de la casa coneguda amb aquest nom, la qual estava situada al nord del nucli urbà, al costat de l'actual Centre Esportiu de Dosrius. Aquesta família va llogar la casa del poble pels voltants de l'any 1950 com a magatzem i per al bestiar, però amb el temps, s'hi va acabar instal·lant. L'any 1967, l'edifici fou reformat adquirint la fesonomia actual, i una part de la construcció fou utilitzada com a perruqueria. Pel que sembla, fins aquell moment, el finestral de la planta baixa era el portal d'accés principal i estava emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana, completament emblanquinat.
