Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La descripció d'aquest búnquer s'ha fet a partir de l'article citat a la bibliografia (Grup de búnquers d'Arenys, 2011) ja que no s'ha tingut accés a la finca. El búnquer número 3 dels quatre existents a la zona es troba situat a uns 20 metres per sota del número 2. Des de l’era de davant de la torre surten unes escales que porten fins a un camí que envolta el turó. A uns 50 metres en direcció cap a Arenys, trobem l’estructura al costat d’aquesta via.
Pel que fa al mur perimetral, a l’accés i a la zona porticada, aquest búnquer és idèntic als números 1 i 2. En el cas de la rampa d’accés (4,6 x 2 m) i la porta, ambdues són situades a l’esquerra de l’estructura. Les mides del mur perimetral (5 m de diàmetre x 0,80 m d’alçada ) es van repetint a totes les estructures.
La part interna és similar a la del búnquer 2. La porta és de mig punt (1,75 x 1 m) i la fornícula quadrada (0,5 x 0,5 m). El passadís és una mica més llarg (13,50 x 1,20 x 2,10 m), però els habitacles no varien de mida. Només hi ha les fornícules davant aquestes estances. La part d’obra a l’entrada és una mica llarga, uns 2 metres aproximadament.
Posteriorment, també, en aquest búnquer es dóna l’arrebossat dels habitacles i l’intent de portar electricitat a l’interior. A més, es tanca la part porticada amb la realització d’un mur de pilar a pilar (5 m) amb una gran finestra per a l’entrada de llum.
El turó de la Torre dels Encantats (68 m), a l’oest del terme municipal d’Arenys de Mar, tocant a Caldes d’Estrac, és un dels vessants rocosos de naturalesa granítica que arriba fins a la línia de costa, entre ambdues poblacions. Les restes d’un poblat ibèric (s. V-I aC) ens mostren l’ocupació d’aquest indret des d’antic. A l’època medieval, a la part superior del turó, es va construir una torre (s. XIII), posteriorment fortificada amb una muralla circular (s. XVI), davant el perill dels pirates. Durant la Guerra Civil (1936-1939), s’hi va instal·lar un cos d’artilleria format per soldats de lleva, que depenia del de Mataró. L’Hotel Titus, davant la platja, acollia el quarter general on s’impartia la instrucció dels militars.
Història
La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».
Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.
L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).
A l'article del Grup de búnquers d'Arenys (2011) es publica la informació oral facilitada per Joaquim Font que, abans de marxar cap a primera línia del front, va estar destinat a Caldetes, a la 6a bateria, emplaçada al cim de la Torre dels Encantats. Font comentà que les bateries que s’usaven per defensar la costa eren canons molt antics, anomenats de «metxa llarga», amb els quals només es podia disparar un obús cada vint-i-cinc o trenta segons, fet que donava un marge molt ample perquè els vaixells feixistes poguessin girar cua i dirigir-se mar endins sense cap perill per a la seva integritat. Font dubta que amb aquells canons tan atrotinats es pogués arribar a una distància tan llarga. És a dir, en el cas d’una incursió ben organitzada a les nostres costes, aquelles bateries no haurien servit per a res. D’altra banda, hi ha testimonis que ens comenten la utilització d’algun dels búnquers com a refugi antiaeri i la possible existència d’un passadís que anava de la part alta del turó fins a l’Hotel Titus o la pròpia platja.
Bibliografia
ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. Sessió d’Estudis Mataronins, 2013, Núm. 29, p. 13, https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089
AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). Sessió d’Estudis Mataronins, 2011, Núm. 27, p. 29-31, https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217
AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Edicions els 2 pins.
BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 2015, Núm. 9, p. 191-197, https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833.
CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a <https://www.tdx.cat/handle/10803/129446>
CABEZAS SÁNCHEZ, Adrian et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939
CLARA, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939). Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.
GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». Sessió d’Estudis Mataronins, 2009, Núm. 25, p. 63-79, https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381
GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». Sessió d’Estudis Mataronins, Núm. 26, p. 203-217, https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899
GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». Sessió d’Estudis Mataronins, 2011, Núm. 27, p. 33-35, https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218
JULIÀ SALA-BELLSOLELL, Jordi (2019). Atalaiant l’horitzó: la 6a bateria de la Torre dels Encantats entre Caldes d’Estrac i Arenys de Mar durant la Guerra Civil; dins Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar, pp. 37-44.
MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». Sessió d’Estudis Mataronins, 1998, Núm. 15, p. 33-36, https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302.
