Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d’una posició antiaèria o niu de metralladores que es troba davant la costa, a la platja de Montsolís, proper a l’encreuament de la N-II i l’antiga carretera de la costa, a l’entrada de Montgat Nord. En aquestes posicions de costa es posava artilleria lleugera contra vaixells i aviació.
L’edificació té planta semicircular i teulada horitzontal, de forma que es feia invisible des de l’aire. La construcció està situada sobre el nivell del terreny i amb la base semi soterrada. Compta amb tres espitlleres horitzontals, una a la cara frontal i les altres dues a les cares laterals. No hi ha entrada visible, que podria haver estat a la cara de darrera que ara està coberta pel pas del passeig marítim o bé amb un accés superior per la teulada.
Està construït amb maçoneria de pedra i formigó, que el blindava contra qualsevol atac de l’aviació o per mar, per tant podien aguantar impactes de morters, granades o bombes, oferint al que s’hi estava a l’interior la màxima protecció. A l’interior es posava l’arma automàtica tipus metralladora i donava cabuda a un soldat.
Història
Els nius de metralladores són construccions bèl·liques on s'hi instal·laven metralladores pesades. Es situaven a primera línia de combat per a defensar els punts d'artilleria dels atacs enemics. Els nius de la platja de Montgat es van construir durant la Guerra Civil, flanquejant el punt estratègic de l'artilleria pesada.
En plena guerra civil el govern de la república espanyola té por d’un desembarcament enemic, italians des de Mallorca o “nacionals” a la costa catalana, per tal d’inutilitzar la via fèrria i tallar els subministraments provinents d’Europa. Els feixistes ja s’havien aproximat a la costa: el 30 d’octubre del 1936 el cuirassat Canarias havia bombardejat Roses, el 17 de novembre Palamós i el 20 de desembre Colera; el 13 de febrer del 1937 el creuer italià Eugenio de Savoia bombardeja Barcelona, el 14 d’abril els cuirassats Baleares i Canarias bombardegen el port de Tarragona, el 30 de maig el submarí italià C-3 enfonsa el mercant Ciudad de Barcelona davant la costa de Malgrat, amb més de 200 morts, el 15 de juny el Canarias dispara contra Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Arenys de Mar, Canet de Mar i Mataró; el 23 de febrer del 1938 el Canarias bombardeja Palamós i Sant Feliu de Guíxols. El 4 d’abril del mateix any, el general Vicente Rojo ordena la construcció de sis línies de defensa a Catalunya formades per casamates (búnquers) de diverses formes i dimensions per a canons i metralladores, que anaven des de Port Bou fins a Alcanar, així es volia protegir la costa d’un possible desembarcament de tropes franquistes. Avui dia encara resten moltes d’aquestes fortificacions a les zones de fàcil accés des del mar (badies i cales) o en zones de bona visibilitat, com els que queden a la costa de Montgat.
Bibliografia
Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939 ). Editorial Dalmau.
Monte Garay, Carlos (2006) Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.
Serrano, Alexis; Sirera, Daniel (2013) El búnquer de la platja de la Mar Xica de Vilassar de Mar. Un exemple paradigmàtic de la precarietat dels búnquers maresmencs. A Trobada d’Entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. P. 171-182.
Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.
