Conjunt d'edificis i instal·lacions per a la fabricació de totxos i per a l'explotació de les graves i argiles de la riera de Rubí. La construcció principal està constituïda per una gran construcció de maó vist, amb quatre naus paral·leles cobertes amb teulada a doble vessant feta amb teula rodona. El segon element el constitueix una gran màquina de triatge d'argiles, graves i sorres que es troba a uns 50 metres al nordest de les naus. Es tracta d'una gran estructura industrial sense parets on es veu clarament el procés de triatge i selecció d'àrids des de l'exterior. El tercer element el constitueix un edifici de dues plantes que es troba situat al sudoest de l'edifici de les naus i que sembla correspondre a oficines i vivenda.
Una bòbila, bòvila o mòbila en algunes comarques, és un forn destinat a la fàbrica de peces de terrissa per a la construcció: totxos, maons o teules, una activitat industrial que, en aquest lloc, és remuntaria a època romana. La majoria de les bòbiles es troben a prop de les mines d'argila, que pot ser de caràcter al·luvial o mineral. L'argila se sol explotar a cel obert. Antigament, l'argila es premsava manualment amb motlles i només es feien productes massisos. El funcionament de les bòbiles modernes parteix dels següents tres punts: preparació de la terra, extrusió (productes balmats) o formació (productes massissos) i cocció. A la primera fase, el fabricant rep les argiles i les mescla segons les seues pròpies fórmules; és una tasca clarament personalitzada en funció de l'origen i la composició de les terres i dels processos que després les materialitzaran. A la segona fase, les argiles reben un grau d'humitat adient i un procés de mesclat que les prepararà per passar a través de les màquines que amb una tecnologia d'extrusió els donarà la forma desitjada (totxo, maó, teula) A la tercera i darrera fase, les peces passen per un forn on s'endureixen i queden llestes per a llur utilització.
Història
Ja existia a finals del segle XIX, en terrenys de la masia de Can Mas, un forn de ceràmica.
El 1900 es podia contar un forn de ceràmica a Can Domènec i un altre a Can Mas.
