Bassa del Molí de l'Avencó
Tagamanent

    Vallès Oriental
    Al barri de l'Avencó.
    Emplaçament
    Darrera el mas Avencó, a tocar de la riera, dins el camping.

    Coordenades:

    41.76481
    2.26063
    438542
    4623928
    Número de fitxa
    08276 - 63
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVII-XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Resten sota el càmping.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 000900DG32D028
    Autoria de la fitxa
    Anna M. Gómez

    Bassa de contenció de grans dimensions per on mitjançant un sistema de canalitzacions, una petita sèquia i un canal, hi arribava l'aigua de la riera d'Avencó. Aquesta aigua era desviada per una petita presa que hi ha en un saltant de la riera, una mica més amunt de l'actual càmping i que va destruïda a causa dels darrers aiguats. Ara se'n ha construït una de nova al mateix emplaçament, tot i que encara es veuren restes de les estructures de la primera construcció. Aquesta resclosa permetia retenir l'aigua i per mitjar d'un rec la desviava a les basses. Un cop l'aigua arribava a les basses aquesta es deixava gelar. Aquestes estructures eren grans contenidors de dimensions oscil·lants entre 32 per 20 m, cada una. No tenien gaire alçada i això ha fet que actuament romanguin sota l'infrasturactura del càmping.

    L'activitat humana per la zona de l'Avencó, ja es documenta al segle XI, segurament aleshores ha existiria una bassa o rec que portaria l'aigua de la riera al molí. Aquest conjunt hauria estat utilitzat per fer moure les moles del molí i per la producció de glaç durant l'hivern, en època més moderna. Aquest glaç s'obtindria per la derivació de l'aigua per unes basses més petites on es glaçaria. En alguns contractes d'arrendaments de pous (en els més antics) es menciona la ubicació de la resclosa, així com de la sèquia que portava l'aigua a les basses. A la Carta precària es diu:"..y uso de otros pozos, toma el agua por medio de resclosa y cequía de arroyo o riera llamada vulgarmente Avancó en el sitio llamado Llubiner". En un contracte de 1839 es diu que només es poden fer servir les basses per la producció del gel: però a vegades l'arrendador també donava permís per utilitzar l'aigua de la bassa del molí. De les basses en sortien diferents tipus de productes. El glaç picat o triturat que es feia directament a la bassa del molí; o les lloses o blocs de gel que després s'empouaven.

    AAVV.(1937) "Un document interessant (1770-1780)" a Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona, VII, n.34, p. 1-6. BERNAD, F. (1991). "Els pous de glaç a l'Avencó" a I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Hospitalet de Llobregat. CANTARELL, C. (1992). "Els pous de gel al Vallès Oriental" a Lauro, 4. p.3. IPEC-Montseny (1998) n.2443. LLOBET, S. (1947). El medio y la vida en el Montseny. CSIC. Barcelona 1947. LÓPEZ, J. (1992). "Els pous de neu i de glaç al Montseny" a Monografies del Montseny, 7, p. 61. NUET, J. (1970) "Els pous de neu del Montseny" a Muntanya, XCIV. PLADEVALL, A. (1993). "El negoci de la neu i del gel" a Sitja del Llop, 3. SERRA, M. (1997). Els pous de glaç d'Avencó. Temes Aiguafredencs VII bis. Ajuntament d'Aiguafreda. VIVES, E. (1983). "El glaç de Tagamanent" a Associació de Veïns i Amics de Tagamanent, 9.