Barraca de vinya al mas la Vila
Talamanca
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Barraca de vinya de planta rectangular (500 cm per 160 cm). Està excavada a l'interior del terreny natural, format per argiles. Aprofitant el desnivell que separa dos camps de conreu, trobem l'única obertura de la barraca, que és l'entrada. Està orientada a llevant, i presenta unes mesures de 80 cm d'alt per 60 cm d'ample. Antigament l'obertura deuria ser més alta, doncs avui s'acumula argila al peu d'aquesta entrada de manera que sols és possible accedir-hi a quatre grapes. L'alçada interior és de 180 cm en el seu punt més alt. El sostre, salvant lleugeres irregularitats, és pla. S'observen quatre petits forats en un lateral de 20 cm x 20 cm, que servirien per a deixar-hi petits objectes. Al costat oposat a l'entrada, i transversal amb aquesta, hi ha una banqueta, també d'argila, d'uns 40 cm d'alt. Al llarg de totes les parets i sostres veiem marques dels estris emprats per a la construcció d'aquesta excepcional barraca.
És excepcional a la zona, on totes aquestes construccions són de pedra seca.
Història
En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, fins arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per a protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)
Bibliografia
SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.