Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Barraca de pedra seca, de planta circular (2,05 m. de diàmetre interior) situada a tocar d'un corriol que transcorre paral·lelament per la Riera de Rellinars, molt a prop de la font del Pastor, en un vessant ombrívol. S'hi accedeix des del nucli antic, pel carrer de les Fonts tot i que també es pot fer pel carrer del Molí. Al final d'aquest, a mà esquerra formant un revolt neix un camí de terra que al cap d'uns metres es bifurca. Prendrem el de la dreta, tot seguint un corriol que passa pel costat d'un pou de captació d'aigües. Travessarem el torrent que desaigua a la Riera de Rellinars i passats uns metres, a mà dreta localitzarem la barraca. Es tracta d'una construcció robusta, de poca alçada, construïda a partir de blocs irregulars falcats amb pedruscall. Els blocs més grans es troben a la base i a mesura que es guanya alçada van disminuint de mida. Té una porta petita (1'1 x 0'65m), orientada al sud-oest, d'una sola llinda. Els brancals o muntants donen una sensació de rectitud, tot i que la pedra no està desbastada. Els murs tenen un gruix que oscil·la entre els 0,50 i els 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. L'alçada interior des del terra al centre de la volta és de 2,10 metres. Conserva bona part del voladís (que mesura des del terra 1,35 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment exterior característic de pedra i pedruscall. Les molses i vegetació herbàcia pròpia dels llocs més ombrívols retenen la terra en superfície i n'impedeixen l'erosió. També s'hi ha detectat falguera del tipus falzia roja (Asplenium trichomanes). A l'interior hi ha un tinell o cocó superposat; el primer arran de terra, mig colgat. El segon mesura 0,50 m d'amplada per 0,40 m d'alçada per 0,30 m de profunditat. També té una espitllera orientada al nord-oest.
Cal Bernat era una casa que hi havia al començament de l'Avinguda de Vacarisses, on ara hi ha un restaurant. Hi vivien uns parcers, ja que la propietat és del Molí. Aquesta barraca fou de les primeres que Ramon Jover i l'Associació Amics de Rellinars van restaurar.
Consta en l'inventari de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 18879.
Història
La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines.
Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície.
La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de "barracaires" itinerants, els "sardans", o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.
Bibliografia
MORENO, Maria Dolors i PERARNAU, Claudi (2002). Un projecte de restauració: les barraques de vinya de Rellinars; dins Vª Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Monografies, 35. Diputació de Barcelona: Barcelona, pp. 205 - 208.
PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat.
RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans.
RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.
SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). "Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)"; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.
SOLER i BONET, Josep M.(1987). "Barraques i tines, construccions per a la vinya"; dins Dovella, núm. 24. Manresa.
SOLER i BONET, Josep M.(1988). "La tècnica de la pedra seca. La construcció popular"; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.
SOLER i BONET, Josep Maria (2000). "La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició"; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.
