Barraca de cal Tou
Vallirana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada a l'est. La seva planta és circular i presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada, tot i el petit enderroc que pateix la coberta i un dels laterals. A l'exterior, la banda dreta de l'estructura està recolzada damunt d'un marge, mentre que a la banda esquerra hi ha un paravent.
Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 9722) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV110).
Història
A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.
Bibliografia
OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).
