Barraca de cal Parera

Castellolí

Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya.
És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera.
Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines.
Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.