Barraca de cal Matxuques
Vallirana

    Baix Llobregat
    Vall d'Arús - Can Bogunyà
    Emplaçament
    Pel PR-C 163 en direcció al Coll del Marge del Moro, a pocs metres al sud-est de la masia
    209m

    Coordenades:

    41.36722
    1.93343
    410799
    4580072
    Número de fitxa
    08295-72
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Petit enderroc de la coberta.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00500001
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-est. La seva planta és el·líptica i presenta una porta d'accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada, tot i que pateix un petit enderroc. Té un contrafort al voltant de la barraca fins a la porta. Han caigut pedres de la banda dreta i algunes del sostre. És de les més altes que hem trobat i és força gran. Està situada a la dreta del camí de sota que porta al Mas de les Fonts.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 8801) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV072).

    A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).