Barraca codi 10268 - BV178
Vallirana

    Baix Llobregat
    El Corral - Can Rovira
    Emplaçament
    Al nord de la urbanització del Mirador i a llevant de can Cases de Sant Ponç, prop d'un torrent
    393m

    Coordenades:

    41.39638
    1.92849
    410426
    4583314
    Número de fitxa
    08295-175
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Enderroc important (coberta i accés).
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00100001
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és quadrada i no ha estat restaurada malgrat l'elevat grau d'enderroc que pateix l'estructura. Pel tipus de pedra que hi ha a terra i la forma del brancal esquerre, que ha quedat dempeus, és probable que el portal d'accés fos d'arc primitiu. Es tracta més d'aixopluc adossat al marge, amb un graó-marge a l'entrada i els murs prims. Tot i això, les pedres superiors són molt grans.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana.

    A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).