Aquesta és una dansa masculina d’origen desconegut que s’havia ballat a principis del segle XX. S’interpretava per Sant Marc, el dia 25 d’abril. Sortint d’ofici i com a obsequi a l’Ajuntament, es ballava davant de la casa consistorial. “Els balladors vestien espardenyes amb set vetes negres, mitjons blancs, camals de cascavells, fets de drap de cànem vermells, amb uns requadrats de fil daurat i, al mig de cada requadre, un picarol. Totes les faixes eren vermelles” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). D’altra banda, la composició i la coreografia del ball s’han datat el 1904, i hi ha qui diu que no es va arribar a ballar mai en públic fins anys més tard.
El ball es va recuperar a mitjans del segle XX, amb motiu d’organitzar-se un esbart dansaire l’any 1947. Aleshores l’avi Mateu Boixadera va indicar les pautes d’aquest ball tal com el recordava de quan era jove. Entre el mestre Comas, director de l’esbart, i el rector del Mujal es van refer els passos de la dansa i la partitura. D’aquesta manera el dia de Sant Marc es va tornar a ballar aquesta dansa tradicional. Segons alguns folkloristes eminents, com Joan Amades, Aureli Capmany o Joan Comas i Vicens, “es va salvar una dansa totalment desconeguda, única en la seva forma i estil” (Carreté; Benéitez, 2002: 28).