És durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbà de Castellolí, en variar la ruta del camí ral, deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc. El poble es va anar agrupant a redós del camí, formant l'allargassat nucli actual.
Es van habilitar dos hostals: el de can Parera de l'Hostal, que era a la banda de ponent i el de can Llucià de les Parres, a l'altre extrem, que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castellolí podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures, beguda, blat i civada, sense cap mena de restricció ni taxa especial .
Els primers edificis documentats del nucli urbà es remunten al darrer terç del segle XVIII, construïts en una peça de terra del mas Francolí de la Pujada. Entre el anys 1778 i 1779, Vicenç Francolí va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que s'hi construïssin habitatges adossats; l'any 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peça de terra, a favor de Jaume Atzet i de Valentí Oller. Dos anys més tard, el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenç.
Les parcel·les oscil·laven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada, que cedia el dret d'ús als emfiteutes perquè hi construïssin els seus habitatges. A canvi, aquests havien de pagar l'entrada, el lloguer anual, un cens perpetu de 6 diners per la llicència de construcció al duc de Medinaceli, que era el senyor directe, i el valor corresponent a l'impost del Reial Cadastre.
Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala, Llopis i Aguilera, propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castellolí, va establir tretze parcel·les, per a construir-hi cases adossades, en una peça de terra erma del mas Parera del Perelloner, situades entre la carretera i el torrent .
