Edifici aïllat i estructurat en alçat en semi soterrani, dues plantes i coberta de teules composta. Respon a un estil que s'apropa a un llenguatge pseudofuncionalista. Destaca una tribuna situada a la primera planta del frontis del carrer de la Mare de Déu de Montserrat, un porxo situat a la façana més oriental (suportat per dues columnes), i l'accés (mitjançant una escala de dos trams encapçalada per un fanal decoratiu que conté una escultura representant una dona nua a mida natural) situat a la façana més occidental. Totes les obertures són amb els emmarcaments rectes, destacant les situades a la cantonada de la segona planta, que disposen de columnes de separació (brancals). Les baranes de la tribuna esmentada responen a la típica tipologia del llenguatge funcional, és a dir, de ferro amb escassos barrots verticals i tres barrots horitzontals (inclòs el passamà), tot fet amb tub de secció circular.
Les vessants de les cobertes tenen un pendent molt suau, amb un ràfec amb un voladís constituït per diverses filades de maó que contrasta amb el tractament de les façanes, on el revestiment és senzill, fet a base d'un arrebossat simple, sense que s'observi cap tipus de decoració remarcable.
