Es tracta d'un jaciment d'habitació amb estructures conservades amb una cronologia de l'Ibèric Final i romano-republicana, ubicat en un lloc una mica sobrealçat, a l'extrem d'una rasa, envoltat de serrats calcaris molt erosionats, entre conreus i bosc de pins. Al lloc apareix material ceràmic superficial i restes de l'angle d'una paret, de la qual se'n conserva una sola filada que es recolza directament sobre el terreny natural. La seva llargada màxima és de 1'40 m i té una amplada de 0'50 m. És feta de pedra seca, amb blocs lítics sense treballar i aparell irregular.
Aflora material arqueològic superficial en un radi d'uns 20 m de la paret i al llarg del temps s'han recollit tota una sèrie de fragments que es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia: fons d'un plat de ceràmica Campaniana B, forma 7 de Lamboglia (175-50 aC); fragment de la paret d'una àmfora amb un desgreixant molt variat i aspecte molt arenós; fragment d'una vora de ceràmica ibèrica feta a mà, amb desgreixant de quars i mica daurada; fragment d'una vora de ceràmica ibèrica comuna feta a torn, sense coll, de perfil globular i pasta bicolor; i, finalment, un fragment informe, una vora i una base de ceràmica gris monocroma catalana molt ben cuita.
