L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista de Santa Maria de Merlès que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès. Es tracta d'un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Sant Boi de Lluçanès, hi ha recollit un volum important d'informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès. Són les següents: -Cançons cavalleresques i llegendàries (El testament d'Amelia, La presó de Lleida, La porqueirola, Totes les Margaridetes..., La dama enterrada, Els tres dayaires, El comte Flores, La bona vidua, La filla del rei, La filla del rei). -Cançons amoroses (El firal d'Olot, El firal d'Olot, El teixidor, [No us hi caseu noies amb un teixidor], [La nit de Sant Joan], La monja renegada, El metje, El mestre, El frare blanc i la donzella, Francisca de Sant Boi (de Llussanés), L'hereu Rocafiguera, Els dèu [sic] manaments de la pastora, Les nines de Cerdanya, Hortolana i hortolà, El caçador i la pastoreta, El caçador i la pastoreta, No aniré sola a l'aiga..., L'hort d'en Falguera, La minyona de Ripoll, Aniria vora l'aigua, La minyona de la Vall d'Andorra, [Fadrinets de Barcelona...], [Cançó nova s'es [sic] dictada...]. -Cançons satíriques, humorístiques, picaresques i de costums (Les noies del Graell, Casada amb un vell, La vella i l'estudiant, La xorxa, El maridet, El maridet, Els gats de Codines, Jo me'n vaig a Xauxa, El rector de St Quintí, El rector de Corrià, La cansó [sic] de les mentides, El gat d'Orra, El gat d'Orra, El fuster de Campllong, Casada amb un vell, L'hort d'en Falguera, La criada de l'hostal, Les ballades, La presó d'Hostalric, Petronella Font, El dia de St Jaume..., Les dones del Molinou, La Marieta de Santa Creu, L'hereu Rocafiguera [?]). -Cançons populars. Cants religiosos: nadal, quaresma, caramelles, goigs, goigs de porta, de sants diversos, cançons religioses diverses (La nit de Nadal, De Jesús la primera agonía [sic]..., Divino, Rellotge de les hores mentals o Passos de la Passió de Crist, Goigs de la Mare de Deu [sic] dels Munts, Goigs de Ntra Sra del Ballester, Els vuit dolors de Maria, Goigs del gloriós Sant Roc, Goigs del gloriós Sant Roch, Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser -diverses versions-, Goigs en alabansa [sic] del princep [sic] dels pagesos Sant Isidre Llaurador, Oració de Sant Isidre Llaurador, Mortals alerta; avisos als pecadors per l'hora de la mort, [Sant Magí], L'hostal de la Llàntia, Santa Magdalena, Poder celestial de la Mare de Déu, Fugida a Egipte (El bon sembrador), Fugida a Egipte (els sants ignocents [sic]), El rabada Joanet, A Betlem es [sic] nat..., Adoració dels tres reis, Cançó de l'Angel [sic] de la Guarda (cansó [sic] de porta), Goigs de Sant Josep, Cobles de la Mare de Deu [sic] dels Muns). -Cançons populars. Cançons històrico-polítiques, de lladres, mnemotècniques, danses i ballets, tocates, corrandes i semblants (Cansó [sic] de la reina de Fransa [sic], Cansó [sic] d'en Viladecans, Cansó [sic] d'en Viladecans, Cansó [sic] del vi, Corrandes de caramelles, Forat Micó, Forat Micó, Marta, En Jan de la Qüera, L'hostal de la Peira, Les "gitanes" d'Olost, Cançó que es cantava a Olost de Llussanés [sic] anant a "gitanes", Corrandes -dialeg [sic] entre dos corrandistes-). -Caramelles: corrandes i goigs (Corrandes de Caramelles, Caramelles -camilleres-).
