Sant Andreu de Llanars es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Llanars. Molt aviat degué tenir categoria parroquial, però abans o després de la despoblació causada per la pesta negra devia perdre les funcions parroquials, ja que passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines com a sufragània, situació que es documenta a partir del 1435, en què tenia només fossar, sense comptar ni amb reserva ni fonts baptismals. Aquesta situació es mantingué fins al 1787, quan fou incorporada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès com a sufragània, situació que es mantingué fins a l'any 1936, quan fou profanada i quedà sense culte. El cor, juntament amb els retaules i altre mobiliari, va ser cremat durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
