Arxiu Municipal

Granollers

El fons de l'Arxiu Històric Municipal de Granollers, es troba en aquests moments repartit entre l'Hemeroteca Josep Mora, i el dipòsit de l'Ajuntament. Ambdues dependències no són les úniques que guarden documentació, però són les dipositàries de la documentació de l'Arxiu municipal de la capital vallesana. A l'Hemeroteca s'hi troba, principalment, documentació des del segle XII fins al segle XIX. Al dipòsit de l'Ajuntament, els documents van des de principis del segle XIX, fins als nostres dies. De manera esquemàtica i per situar el dens i important contingut documental de manera ordenada, es segueix el treball de Joan Garriga i Andreu (GARRIGA, 1982), descrivint  primerament el fons de l'Hemeroteca i en segon lloc el de l'Ajuntament, i en la que s'inclou a més elements propis de la Biblioteca Auxiliar del mateix arxiu i l'Hemeroteca.

En primer lloc destaca l'existència de l'anomenat "Llibre dels Privilegis". Aquest, a més de privilegis, dóna fe de: testaments; compra - vendes; àpoques i concòrdies; sentencies i actes de possessions. Es pot datar entre els segles XV al XVIII, amb anotacions marginals del segle XIX.

Dintre de l'Hemeroteca cal distingir la següent classificació:

A) Lligalls. Hi trobem el Manual i Llibre d'Ordinacions i Govern Municipal, el document més antic és una copia d'un original de l'any 1315, tots els altres documents són dels anys 1418 a 1452. Hi trobem també el Testament dels Jurats de Granollers, del segle XVI. En un capítol que podem qualificar d'economia, trobem: clavariats, censals, violaris, capbreus, memorials de comptes, etc., dels segles XV- XVI i XVII. Hi consten: albarans, rebuts, arbitris, llibretes de col·lectes, fogatges, censals i vendes, del segle XVIII. Junt amb documents referents a contribucions, cartes de pagament, albarans, rebuts i arbitris, del segle XIX. Moltes dades sobre la Justícia Municipal, entre els segles XVI i XIX, i, en un altre aspecte, diferents ordres i comunicacions de l'Ajuntament de Granollers, dades sobre demografia i oficis de l'Ajuntament i Diputació Provincial, del segle XIX. Trobem, també, documentació relativa a forans: llibres de rendes i censos de Bigues, Caldes de Montbui, Vallromanes, Casserres, La Roca, Sant Feliu (segles XVI - XIX), Sta. Coloma (segles XVII-XIX). Diversos forans dels segle XVII-XIX, i altres referents a Vilanova de la Roca, Figueró i Vallcarcara, dels segles XV111-XIX.

B) Llibres i paper en quart, tots ells manuscrits. Els llibres de deliberacions del Consell, del segle XVII (de 1628 fins 1694), i els llibres del segle XVIII (de 1709 fins 1736). Llibres de confraries dels segles XVII i XVIII, i cartes i instàncies dels segles XVII al XIX.

C) Llibres procedents de l'antic Arxiu Parroquial (1 de baptismes, 1 d'òbits, 1 de misses i 1 de receptoria), dels segles XVII i XVIII (entre 1638 i el 1776). També tenim: Llibre de deliberacions del Consell (1532-1572), llibre d'àpoques (1581-1588) i llibre de les Corts de Montsó (1585), tots del segle XVI. Llibre de Censos (1604), i Llibres de Dèbit i Crèdit (1669-1683). El Llibre de Decrets i Ordres (1745-1749; 1783-1794), així com els Llibres d'Actes de l'Ajuntament (1775- 1846), i el Llibre del Cens de Granollers del segle passat, o sigui del segle XVIII i XIX.

D) Altres documents: 1174 pergamins (àpoques del 1442 al 1617).

E) Col·lecció de 645 documents. La majoria en pergamí. Els més interessants són els procedents de l'antic arxiu municipal. L'original més antic és del 1178, i hi ha la copia d'un parell de documents anteriors, dels anys 1122 i 1176. Destaquen uns documents de mitjans de segle XIII, que donen referència dels drets de mesures de l'oli i del blat del mercat de Granollers, i constància d'alguns privilegis reials. La documentació restant procedeix del benefici de Sant Jaume de l'Església Parroquial de Granollers, i documentació privada d'alguns masos del voltant de la ciutat.

F) El fons de la Baronia de Montbui: en dipòsit, consta de documents des del segle XV fins al nostre segle.

G) Constituït pel fons de l'Hemeroteca. I també, una col·lecció important de monografies locals, i un remarcable fons fotogràfic, que va des de finals de segle passat fins a l'actualitat.

Pel que fa a l'Arxiu Municipal que hi ha a l'AJUNTAMENT, consta de cinc sales, dividides en diferents seccions, no massa ben diferenciades, donat que fins fa poc temps no s'ha fet un estudi i organització del seu fons. Les sales 1ª, 3ª i 5ª són les més destacades. 

A la SALA PRIMERA hi trobem: documentació de l'antic municipi de Palou, annexionat l'any 1928 a Granollers. Documents del segle XVIII, XIX i XX. la resta es refereix a Granollers, i es pot dividir en els següents apartats: a) Padrons d'habitants a partir de l'any 1827; b) Censos i sumaris relatius a la Justícia municipal (1835-1842-1846- 1851-1855-1856); c) Dades relatives als establiments penals (1836-1894); d) Llibres d'actes de l'Ajuntament, la primera és del 3 de gener de 1842, i arriben fins a l'actualitat, tot i alguna llacuna; e) Una secció important, que podem titular com de cultura, hi ha dades del cens escolar des del període 1880-1894, fins als nostres dies, també amb algunes llacunes; f) Dades pertanyents a l'Escola de Musica (l'expedient de constitució porta la data de 1928); g) A la Secció de Govern Interior, sobresurt per la seva importància documental, la carpeta - lligall de la Junta de Defensa Passiva/Perjudicis econòmics, coneguda fins ara com a carpeta del bombardeig, on s'hi troben principalment les dades relatives al bombardeig que sofrí Granollers, el 31 de maig de 1938; hi ha també lligalls que fan referència als refugiats (dades de 1937-1938, sobre Granollers i la resta del Vallès Oriental); un fitxer mecanografiat de granollerins exiliats o en altres llocs de l'Estat, avalats en els primers temps de l'acabament de la guerra, i tres lligalls relatius a Responsabilitats polítiques, que porten les dades de 1939-1940.

A la SALA TERCERA hi podem destacar:

1) El fons corresponent a governació amb: a) Dades tocants a allotjaments i bagatges (la més antiga de 1838), b ) dades sobre censos electorals (comencen el 1842) i sobre eleccions (Municipis, Diputacions Provincials i de Corts), c) reemplaçaments que comencen l'any 1834 i arriben fins als nostres dies, d) dades i plànols amb els antecedents i construcció de la Caserna de la ciutat, destacant una carpeta (s.n.) de l'any 1917, amb dades des del 3 de gener de 1852. Actualment aquesta secció està molt més desdoblada.

2) Per altra banda, és important el fons que hi ha a la Secció de correspondència. Comença L'any 1832, per bé que s'hi troba un document de 1806, i arriba fins avui dia, però amb algunes llacunes destacables. Són moltes les dades a remarcar, les referents a la Diputació del General, les guerres carlines, les rondes de la Milícia nacional, bagatges, amortització, hisenda, intendència, bloqueig de Barcelona de l'any 1843, el pagament eclesiàstic, Sometent i Trabucaires, i un llarg etcètera que aporten moltes dades del segle XIX.

3) En un altre ordre de coses, tenim les dades dels amirallaments, des de 1818, i les dades sobre el registre fiscal i la contribució industrial (aquest des de 1874).

La SALA CINQUENA és la dedicada a foment/urbanisme de la ciutat. El primer expedient és de 1875, i els següents arriben fins ells nostres dies. Consta de les següents seccions: a) Urbanització i obres, b) Industrials. En aquesta sala cal remarcar l'existència d'un fons documental, amb originals i copies des de 1521 fins a l'actualitat, sobre els caputxins, l'hospital i els mínims. Com a dada important, constatar la signatura de molts permisos d'obres del qui fou durant alguns anys (3/9/1907 fins meitat de 1936), arquitecte municipal, Manuel Raspall. Un gran nombre de llibres i lligalls es troben en aquests moments a l'entrada de l' Arxiu formant part del seu fons. D'aquí destacaríem els volums sobre Geografia de Catalunya, de Carreras Candi, i un llibre manuscrit, d'entrades i un altre de sortides, que va des de 1853 fins a l'actualitat (GARRIGA, 1982).