L'arxiu episcopal de Vic neix amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle XI. El document més antic que es conserva és un pergamí del 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-ne els fons del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XII es va redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral. La sèrie de registres de visites pastorals, té els seus orígens en la obligació que el bisbat tenia de mantenir un control exhaustiu sobre les capelles, parròquies i capellans que conformaven part del seu territori administratiu. Aquesta obligació va fer que periòdicament un membre delegat del Bisbe es dediqués a viatjar per totes les parròquies anotant quin era l'estat de l'església, del conjunt de la parròquia, i dirigint el comportament del mossèn delegat. Aquests anotacions varen quedar registrades a aquests llibres de visites pastorals, que constitueixen un document únic per conèixer la vida quotidiana de la parròquia i el seu estat de conservació, així com elements de la mentalitat popular de l'època.
