La primera escola de Galera era a cal Serreta. A Galera durant els anys de la Segona República es van tirar endavant una sèrie de millores en infraestructures i serveis: unes noves escoles, l'edifici del forn de pa i escorxador o la xarxa de clavegueres. El principal impulsor va ser l'alcalde Lluís Feixa, assassinat en acabar la guerra. Va ser ell que cedí de forma gratuïta els terrenys per construir aquests equipaments. Durant els anys de la República el mestre havia estat Manuel Martín Tonda. Després de la guerra els mestres van ser Felipe Peña de Vaso (tres anys), Pedro Pulido, d'Àvila, Josep Picas Pons o Manuel Farreras. Amb aquest últim els alumnes tenien un hort i rivalitzaven per veure qui el feia més bonic. Més endavant van exercir, entre d'altres, un mestre que era de Viladomiu, Maria Santamaria (que havia estat a Alemanya i va ser qui va tenir el primer televisor de Galera) i una tal María José, que era valenciana. L'última docent va ser la M. Àngela Estruch. Entre els anys 1961 i 1974 l'escola tenia una mitjana d'entre 12 i 14 nens. En el capítol dedicat a l'escola del llibre "Gaià t'estimo" s'explica amb força detall com es desenvolupava la tasca escolar en els darrers anys d'aquesta escola rural (PUIGDELLÍVOL; ESTRUCH, 2016: 212). L'escola va tancar pels volts de 1974, i els alumnes foren enviats a l'escola Sant Jordi de Navàs. Posteriorment, l'any 1987 Salvador Caselles va instal·lar un restaurant en aquest edifici, que s'hi va mantenir fins a principis de l'any 1990. A partir d'aquesta data l'Ajuntament va cedir el local a l'Associació de Veïns de Galera, que actualment en fa ús com a local social.
