Antiga granja Carbonell - Granja Catalana - Vaqueria Carbonell
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres de planta en forma d'U, que disposa d'un pati interior, estructurat en planta baixa i pis.
La façana principal, que presenta una disposició simètrica, queda flanquejada als extrems per dos cossos que sobresurten en alçada. A la planta baixa hi ha cinc obertures, quatre d'elles amb arc escarser i emmarcades amb una motllura. La porta de l'antiga Granja Catalana se situa al centre de la façana, i a l'extrem dret hi ha una gran porta d'un establiment comercial.
Al primer pis destaquen cinc balcons amb barana de forja, als quals s'accedeix per portes emmarcades per motllures i amb llinda d'arc escarser, alternant-se els que sobresurten més de la façana amb els que queden més arran d'aquesta.
Per sobre dels balcons hi ha una cornisa sostinguda per mènsules amb decoracions geomètriques, i sota la cornisa, una sanefa esgrafiada amb motius vegetals dins de la qual s'obren espiralls quadrangulars. La façana queda rematada a la part superior per una balustrada de pedra entre pilars, que amaga la coberta de terrat.
La façana arrebossada té un acabament decoratiu pintat en color crema que imita una factura de carreus a la planta baixa, en canvi, la meitat de la façana del primer pis està pintada en color rosat. Els dos cossos dels extrems, en els dos nivells de façana, queden pintats també en color crema, destacant en tota la façana les motllures de les obertures que tenen color marronós.
Història
L'any 1894, Joaquim Carbonell Modolell (propietari de la masia de can Carbonell) demanà permís a l'Ajuntament per la construcció d’aquest edifici. En un primer moment, la planta baixa estava destinada a allotjar una lleteria i les vaques d'aquesta, mentre que al primer pis residia la família propietària. Per aquest motiu rebé el nom de Vaqueria Carbonell i als anys seixanta Granja Catalana, en formar part d’aquesta “cadena”. En l’actualitat és la Granja Carbonell, un negoci centenari regentat per la 4a generació d’ençà del seu fundador.
El carrer Bonavista, que s'estén des de la carretera Reial fins al carrer de Sant Josep, és un dels eixos principals del centre de la ciutat, si no el més destacat. En aquest carrer es concentren alguns dels punts més importants, com el mercat, diversos establiments comercials de renom i gairebé totes les entitats bancàries de la zona. A més, la part del carrer comprès entre el carrer d’en Badó i el carrer de la Creu, juntament amb els carrers del Raval i de Baix, va ser durant el segle XIX la zona de major concentració d'habitatges urbans de l'època.
L'ampliació del carrer fins a connectar amb la carretera Reial va ser un procés llarg, que va requerir diverses actuacions entre els anys 1866 i 1920. Aquests treballs van transformar la zona i van donar lloc al revolt que actualment desemboca a la via estatal. A partir del carrer d’en Badó, la prolongació del carrer va continuar cap al nord, modificant l'antiga rectoria annexa al temple parroquial i aterrant els cubs que hi havia a la zona. Finalment, l'any 1930 es va obrir una nova connexió en direcció a la muntanya.
A banda del mercat, el carrer Bonavista és conegut per altres fites històriques. Al número 30, per exemple, va obrir el primer cinema de la ciutat, el cine Jardí, un espai dedicat a la projecció de pel·lícules mudes. També cal destacar l'edifici número 31, conegut com el Sanatori, que va ser durant un temps una clínica per a malalts mentals i que ara figura en el Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic.
El nom del carrer sembla haver estat originàriament vinculat a les vistes espectaculars des de la zona, sobretot amb la construcció de les cases números 83 i 85, situades a prop de cal Sant Joan Catasús i de can Carbonell. Aquestes cases es trobaven en un promontori que permetia una visió privilegiada del voltant.
Durant la Guerra Civil, el carrer va rebre el nom de "Carrer de Durruti", en honor al dirigent anarquista. Més tard, durant el franquisme, va passar a anomenar-se "Avinguda de José Antonio Primo de Rivera", en memòria del líder falangista. Finalment, després de la transició, el carrer va recuperar el seu nom original de Bonavista, mantenint així l'enllaç amb la seva història i tradició.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). "L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern". Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, núm. 9, pp. 146-221.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 7 Carrer Bonavista. Ajuntament de Sant Just Desvern.
TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 58. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern.
