Antics oficis de treballar el bosc
Santa Margarida de Montbui
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Una de les principals activitats econòmiques del terme de Montbui eren els treballs relacionats amb l'explotació del bosc. La proximitat del nucli d'Igualada i les indústries adoberes demanaven gran quantitat de fusta i sobretot de escorça de pi, imprescindible per la feina d'adob de les pells. La majoria dels homes de Montbui combinava les tasques agrícoles amb les del bosc, i algunes de les masies del terme comptaven amb colles d'homes procedents d'altres termes que una part de l'any residien a la casa i ajudaven a canvi d'un sou als treballs del bosc. L'escorça dels arbres es treia amb un eixoll i a continuació les escorces es traslladaven en carruatge al barri de Sant Maure, a un espai planer situat al costat de la Vinícola - actual plaça de la petanca - . Allà s'acumulaven grans quantitats d'escorça que eren venudes als tractants d'Igualada. A continuació l'escorça era portada al molí de l'escorça, situat vora el riu Anoia on era triturada. Juntament amb els escorçaires també eren importants els carboners, que treballaven el carbó al bosc i desprès el venien a les adoberies d'Igualada. Un altra activitat relacionada amb el bosc eren els fogaires, que recollien llenya i l'apilaven fogots (manats grossos) i en feixines (manats de branquetes) i que eren destinats al consum particular de les cases d'Igualada. Aquestes feines del bosc eren la causa de la presència de població itinerant a les masies de Montbui i al poble mateix, formada per colles d'homes que ajudaven a l'explotació del bosc i vivien a temporades dins del terme. La majoria dels boscos eren d'explotació particular. Cada veí explotava la seva propietat, però en el cas de grans propietaris, alguns d'ells absents del terme, els boscos podien ser arrendats.
Història
A partir de la dècada del 1940 totes aquestes activitats relacionades amb el bosc van desaparèixer. Només la feina de carboner va sobreviure alguns anys més. Totes aquestes feines foren substituïdes per la indústria a partir de la dècada del 1950.