Santa Coloma de Cervelló antigament no tenia un edifici propi com Ajuntament, i sembla que durant el segle XVI es reunien a l'Església de Santa Coloma, i al segle XVII a la rectoria. En la primera acta de sessió del ple de l'Ajuntament conservada, del dia 17 d'agost de 1844, es menciona que els membres del consistori es van reunir "en la sala consistorial de este Pueblo", que devia continuar sent encara la rectoria.
El 1855, en concret el 30 de març, l'alcalde Francesc Mitjans, en un ple de l'Ajuntament acorda amb la resta de membres construir la Casa Consistorial del municipi, proposta acceptada per tots els presents. Per tal d'endegar i coordinar el projecte es creà una comissió composta pel mateix alcalde, així com Pere Cardona, Miquel Pascual, Jacint Llonch i el secretari, amb facultats per dirigir les obres, formar el pressupost i el seu repartiment entre els contribuents.
Es va resoldre edificar-la en un terreny de Salvador Caldés, de la masia Can Caldés, que va cedir-lo a canvi de cobrar-ne 80 rals anuals de cens.
Després de la seva construcció a l'última dècada del segle XIX i les dues primeres del segle XX, s'hi van fer algunes reformes i reparacions (1896 i 1921), canvis en la fusteria (1902 i 1912). Durant la primera meitat del segle XX, 1929 i 1930 es van fer reformes a l'interior, dirigides per l'arquitecte municipal, Francesc Berenguer i Bellvehí, fill de Francesc Berenguer i Mestres, ajudant de l'arquitecte Antoni Gaudí en edificis com ara la Cripta de la Colònia Güell.Francesc Berenguer i Bellvehí també fou autor de diversos edificis, avui catalogats, dins la Colònia.
Segons l'inventari de béns de propietat municipal del 1971, aleshores l'estat de conservació de l'edifici ja era deficient i la planta baixa estava destinada a escola de nenes i a consultori, i el pis a habitatge de la mestra i a dependències municipals.
Finalment, l'any 1997 es va produir el trasllat de l'Ajuntament a l'edifici actual, d'obra nova.