A Gironella o La Roseta de Gironella
Gironella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
És una cançó tradicional catalana que tant és coneguda sota el nom de "La Roseta de Gironella" com "A Gironella". La tonada és molt popular i coneguda a tota la comarca, tocant-se per celebrar ballades en diverses trobades o aplecs. La versió més coneguda i popular és la que es canten tres estrofes i la tornada. La lletra parla d'una història d'amor no correspost. Hi ha una versió molt més llarga i desconeguda. Es conserven partitures amb música diferent, tot i que amb semblances. La lletra diu: A Gironella / una vila tan bella, / n'hi ha una donzella / que a mi em fa penar. / Si els seus ho volen, / se n'aconsolen, / desitjaria / poguer-m'hi casar. La tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua; / jo en vaig i en vinc / de la vora, vora del riu. / Ara i com sempre, / Rosa, Roseta, / ara i com sempre / l'amor manteniu. La segona estrofa: Quatre vegades / la n'he demanada, / quatre vegades / que m'han dit que no. / Quatre vegades, / quatre carbasses; / Déu en conservi / la bona llavor. La tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua.. I la tercera estrofa: Quan ja en passava / pels plans de Corbera / em giro enradera / i em poso a plorar. / Ai! Adéu vila / de Gironella / tu n'ets la causa / si me'n "tinc d"'anar. I altra vegada la tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua..
En el web Càntut es poden escoltar diverses gravacions de la cançó, totes referenciades amb el nom de l'informant, el lloc i data de naixement de la persona i el municipi de residència, la transcripció de la lletra i una mica d'informació general de la cançó. Amés, el cançoner virtual Prodiemus també inclou un text, una transcripció, l'anàlisi musical de la cançó i algunes propostes didàctiques interdisciplinàries.
Història
La primera notícia de la cançó de la que es té constància és la que recull Pelai Briz l'any 1874 dins el cançoner "Cançons de la Terra" en el volum IV. Amb posterioritat, també apareix publicada l'any 1913 al "Cançoner del Calic" de Mossèn Serra i Vilaró i l'any 1926 dins l'Obra del Cançoner popular, cantada per un veí de Sant Julià de Cerdanyola.
Bibliografia
-BRIZ, P. (1874): Cançons de la terra, volum IV.
-SERRA I VILARÓ, J. (1989): El Cançoner del Calic. Bagà: Ajuntament de Bagà.
-V.V.A.A. (1985): "Arrels. Viles i Pobles". Vol IV. Ed. Mateu. Barcelona, 1985.
