Xiprers i pi del Sant Crist
Sant Cugat del Vallès

    Vallès Occidental
    A l'avinguda de Gràcia, al costat de l'ermita del Sant Crist de Llaceres.
    Emplaçament
    Sant Cugat nucli

    Coordenades:

    41.464559896507
    2.0870079905069
    423757
    4590732
    Número de fitxa
    08205 - 768
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Arbre o arbreda d'interès
    Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa J-84.
    Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017. Fitxa J-84.
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

    A l'entorn de l’ermita de Sant Crist de Llaceres, a l'avinguda de Gràcia, trobem aquest conjunt de diversos exemplars de xiprer i un pi pinyer. Segons dades de l'any 2017, els xiprers mesuraven 9,9 metres d'alçada i tenien una capçada columnar de 6,2 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,6 metres i el de la soca de 2,1 metres. Pel que fa al pi pinyer, aquest feia 9,5 metres d'alçada, comptava amb una capçada en forma de para-sol de 10,9 metres d'amplada i el perímetre del tronc era d'1,4 metres mentre que el de la la soca era d'1,6 metres.

    El Cupressus sempervirens és de la família de les cupressaceae, originària del Mediterrani oriental. El nom comú en català és xiprer. Cupressus és el nom grec de xiprer i sempervirens perquè les seves fulles sempre estan verdes. El xiprer pot arribar als 30 metres d'alçada, amb un port columnar. L'escorça és de color gris terrós, amb escames verticals. Les fulles són petites, entre els 0,5 i 1 mil·límetres, planes i imbricades.

    El Pinus pinea és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. Pinus és el nom llatí dels pins i pinea és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.

    Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.

    Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.

    CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 192-193.