Xiprers del cementiri de Sinera
Arenys de Mar

    Maresme
    Emplaçament
    Cementiri de Sinera

    Coordenades:

    41.577534014866
    2.546396436208
    462186
    4602971
    Número de fitxa
    08006 - 469
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament d'Arenys de Mar (Riera del Bisbe Pol, núm. 8, 08350 Arenys de Mar)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Conjunt de xiprers (Cupressus sempervirens) que embelleixen els carrers del cementiri de Sinera. Hi ha més d'un centenar d'exemplars d'edat adulta amb alçades que depassen els vint metres. Tenen una capçada compacta i estreta. L'escorça és de color marró grisenc, amb llargues fissures longitudinals que no s'exfolien. Les branques són cilíndriques i les fulles imbricades, molt petites, ajagudes a la branca. El pol·len sorgeix entre els mesos de febrer i març. La pinya o estròbil té una forma més o menys arrodonida, que primerament és de color verd i amb el temps es torna de color bru i va caient.

    Es creu que la seva presència en els cementiris té a veure amb el seu aspecte, sempre verd i majestuós creixent cap el cel, ja que d'aquesta manera ajuda a les ànimes dels morts a encaminar-se cap el cel.

    La mitologia grega i romana dona nombroses explicacions. Segons Teofrast, el xiprer estava consagrat al déu de la mort, Hades, perquè un cop tallat, l'arbre mai rebrota. Horaci explica que els antics enterraven els morts amb una branca de xiprer i envoltaven el cos amb les seves fulles. Plini el Vell escriu que una branca d'aquest arbre penjada de la porta d'una casa era un signe fúnebre. Un altre és el cas que es relata en la mitologia grega, que explica que Ciparís va matar per error un cérvol. La seva pena fou tan gran que implorà al déu Apol·lo que li permetés plorar-lo eternament. Apol·lo li concedí transformant-lo en xiprer. Sense saber-ho, aquest arbre esdevingué una figura de dol cap als éssers humans.

    Els romans també el feien servir com a símbol d'hospitalitat, tradició que ha perdurat fins els nostres dies. Si una casa tenia un xiprer plantat a l'entrada, el viatger sabia que hi podria beure aigua. Si n'hi havia dos de plantats, podrien menjar i beure i si n'hi havia tres, hi podrien dormir.

    PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.

    PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.

    Pascual, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Tercera edició. Barcelona: Pòrtic Natura, p. 157.