Xauxa
Olvan
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xauxa o el carrer de Xauxa està conformat per un edifici de blocs d’habitatges de planta allargada, emplaçat aproximadament al davant de la fàbrica tèxtil de Cal Rosal però justament a l’altra banda del riu Llobregat, al cantó d’Olvan. Es tracta d’un edifici de planta baixa i tres pisos, comptava de quatre blocs o escales de pisos, amb una mateixa estructura de portal que dóna pas a la planta baixa i a l’escala d’accés als pisos superiors. Consta que hi havia dos pisos per planta, fet que suposava un total de 32 habitatges en conjunt el carrer.
Està construït per murs de maó reforçats amb pilars de maó massís, amb les superfícies revestides per un arrebossat senzill, en gran part desaparegut. Les obertures, portes d’accés i finestres de la planta baixa són emmarcades amb maó massís posat de pla a muntants i ampit, i a la llinda, en sardinell conformant arcs rebaixats. Les obertures de la resta de plantes són més senzilles, sense maó al contorn. A la façana posterior, s’hi poden observar els volums sobresortints corresponents als serveis dels habitatges, afegits més tardanament. A l’extrem més nord de l’edifici es poden observar les restes un safareig comunitari.
L’edifici quedava encaixat entre la via del tren, situada a peu mateix de la façana de llevant, i a la part del davant, de la façana que obra a ponent, el riu Llobregat i a l’altra banda, la fàbrica tèxtil.
Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020.
Història
L’edifici d’habitatges fou construït el 1890 pels Rosal, propietaris de la fàbrica tèxtil que portava el seu nom, en uns terrenys en terme de la masia de Tàpies, que havien adquirit als propietaris de la gran finca de Minoves. De fet, es tracta d’una filera de blocs d’habitatges que es construí com a carrer de Xauxa, popularment és conegut únicament com a Xauxa. La construcció d’aquest carrer va tenir consideració d’”Ensanche”/d’eixample. Es tractava d’habitatges on vivien treballadors de la fàbrica tèxtil dels Rosals, situada just davant de l’edifici, pel costat nord, tot i que a l’altra banda del riu.
Entorn als anys 90 del segle XX, els habitatges s’anaren abandonant i s’inicià un procés de degradació del conjunt que ha continuat fins a data actual.
Bibliografia
AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.
